Pel que fa al novembre, possiblement hagi estat el mes més mogut dels darrers anys. Han passat moltes coses que m'han fet donar moltes voltes al terrat:
- Del primer i més important tema no en parlo, però pensem en ell i li desitgem lo millor. Anims!
- A la feina han vingut una enginyeria americana (os recibimos con alegria) que volia revolucionar la planta, connectant tubs per aquí i per allà i he fet de cicerone (una mica / molt / tota la setmana). He après moltes coses, potser la setmana en la que hagi après més coses en lo que va de la meva estada en aquesta casa. Realment ha estat genial. He après tant i queda tant per aprendre!
- A la feina també, després de passar tests i comprovar que no estic boig del tot (emperò sense certificat), superar a d'altres companys que no passen els tests, i no m'acaben agafant a mi i si als que tampoc tenen certificat ni han passat les proves però tenen bons padrins, o a d'altres que no han de passar les proves i els donen alguns dels llocs que hagués volgut per a mi. A vegades penso que no sóc prou bo a la feina, que sóc on no toca, que la feina no m'aporta res, i que jo li aporto ben poc, i que estic baix de moral. La sensació d'aquest mes és la d'un tren que se'n va (i jo no hi sóc dins).
- He rebut una abraçada d'algú que no esperava, i m'ha agradat. Parlant d'abraçades, a ioga vam fer una sessió d'abraçades (amb gent que apenes conec) i em va donar molt bon rotllo. Que no és que la dona no m'abraci o no em faci mimos, eh?! Que me'n fa, a vegades que massa i tot! ;)
- Aquest més he treballat com mai: de dilluns a diumenge, amb només dos diumenges a la tarda lliures. Sense exagerar, hauré fet unes 80 hores setmanals, comptant el transport. I exagerant, unes 1592 hores setmanals. Acabes el mes amb un bon estalvi (per les hores extra i per lo que no has pogut gastar), i penso: realment ha valgut la pena? (la resposta és que possiblement no)
- Pel cotxe nou, que és molt xulo i m'hi sento molt a gust. No és esportiu, però tira i és còmode. Vroummmmm.....!
- Perquè, en general, t'adones de lo que tens quan ja no ho tens: la salut, els amics, la felicitat, la feina, els diners. Quan hi és, és tot tan normal, però és quan no hi son que les trobes a faltar!
- Perquè no he pogut anar a l'hort en tot el més. A sapiguer com estan les tomaqueres, amb aquest vent. I les carxoferes, hauran crescut? He de plantar algun mandariner!
- I parlant d'extrems, avui erem a -4,6ºC!
I a vosaltres, us ha passat alguna cosa especial?
2 comentarios:
Ja saps que si, amic.
Aquest Novembre, serà per sempre un mes molt especial en el meu calendari, com ho es l’Octubre del 2003.
Nomes desitjo de tot cor, que el Novembre del any que ve, ens en puguem riure tots plegats (riure es una manera de dir-ho).
Estic contenta dels amics. Feu molta falta ara. Se que no fallareu.
Una fortíssima abraçada a tu i a la Lígia.
Ah!
No portes una vida massa estressada?.
Cuidat molt “papa”!.
Doncs el nomvembre de l Esther ha estat ple de novetats. Totes positives i que l'hi ha omplert l'autoestima. Tonteria sembla avançar profesionalment però és q en el meu cas necessitava demostrar-me q no nomes soc rossa ;).
Petonets i anims pels qui ho necessitin.
Publicar un comentario en la entrada