Zenc Piritinionitonite

Ei, que l'insoportable Ximo m'ha avisat d'un nou blog (bloc?) que ha trobat naufragant per internet, La Iaia Té Caspa. La veritat és que és de lo milloret que he trobat, frec divertit, una mica àcid... Aixins que us el recomano 101% (però el fet que us poseu a llegir-lo que no signifiqui que ens deixeu de llegir, eh?! Ni a en Ximo ni a mi, que no me'n enteri!)


Deures: per solidaritat amb en Zinc (en català Zenc, o millor no traduïr noms?), cercaré el llibre Tom Jones, de Henry Fielding. I fins i tot potser que el llegeixi, ves per on!

I de pas posaré un apartat nou al meu blog, algo així com uns webs fitxatges. No sé ja trobaré un nom.

Perquè no pots matar un LEGO penjant-lo...

No sé d'on l'he tret (i no poso link de l'original) però

• sóc fan dels LEGOs, i
• la tira és BO-NÍS-SI-MA!

Dinàmica de grup

Si mai us diuen que na Maria és la dona d'un home de negocis d'èxit, i que se sent infeliç amb la seva parella. Que un dia que ell és de viatge de negocis, ella decideix anar de fiestuqui. I que allà coneix a l'Arturo (no s'especifica si només lliguen o si realment lliguen-lliguen). Que després de lligar ella torna cap a casa, però hi ha un riu, i que la barca i el barquer li volen cobrar per creuar el riu, i que ella veu que de l'altre costat hi ha un boig amb un ganivet que la vol matar, i que el barquer diu que si no paga, no passa. I ella no du diners. Però ha de passar, ja que aquell matí torna el seu marit. I que recorda que per allà vivia un company seu, ell enamorat d'ella, però era un amor no correspost. I li explica tota la història i li demana diners per creuar, però ell diu que no. I que al final, sense diners, ella decideix creuar el riu (posem que nadant). I que de l'altre costat, va el boig i la mata. I si finalment us pregunten: qui és el responsable d'aquesta mort? Del marit? De na Maria? De l'Artur? del barquer? del boig? ...què dirieu?

[...temps de reflexió...]

En un grup de 6 persones he estat l'únic que ha cregut que la responsabilitat era de na Maria. Ho hem discutit durant 30min. Els demés deien que el boig era el responsable, i una mica tots per estar enmig del cuentu. No he aconseguit convèncer-los, encara que a la conclusió hem dit (de mutu acord) que si, que la Maria també era una mica culpable. La meva justificació era que a un boig no se'l pot fer responsable (ja que és boig de cal Loco!) i la Maria ha tingut la opció de no creuar, per tant la responsabilitat era tota seva. Una mica de pressió, al ser l'únic que insistia sobre aquesta opció :-P

Qui té raó? Al final ningú, ja que es tracta de discutir, i veure qui diu què i qui organitza, i qui parla i qui deixa parlar (però m'han dit que al Corte Inglés m'haguessin agafat, que aquesta és una prova que fan i que agafen a qui responsabilitza a la Maria dels actes)...

Bé, ara ja sabeu què és això de les entrevistes de grup!

Recepta de pa per a un nen de 6 anys

Ei, que ja faig pa! Era una de les coses aquelles que et dius que ho has de saber fer i que, les poques vegades que ho he intentat m'ha sortit un nyap... Aquesta vegada no, la recepta funciona. Necessitareu:

500gr de farina - jo he fet servir la integral del Mercadona
25gr de llevat fresc - el trobareu a refrigerats, amb els iogurts
2 cullerades de postre de sal
250ml d'aigua - tebia millor
1 culleradeta de sucre

Apart, també necessitareu:
- Un bol gran
- una cassola amb tapa, d'uns 30cm de diàmetre i uns 15 d'alçada
- un forn que arribi a 250ºC
- paper antiadherent
- poc temps: 10min, 5min i 5min dispersat en 10-20h.

La gràcia d'aquesta recepta és que és molt senzilla i no demana utensilis ni ingredients rars.

00h00: Poseu tots els ingredients en un bol. El llevat, millor si l'esmicoleu abans. Us quedarà la pasta típica del pa, a mi em va semblar casi massa seca, però vaig seguir. En feu una bola i cobriu el recipient amb cel·lofan entre 8 i 18h perquè s'infli. Deixeu-ho a temperatura ambient (per exemple dins del forn).

14h00: La pasta haurà doblat el seu volum. Us enfarineu les mans, enfarineu la base (el marbre/silestone/fusta) i l'estireu una mica. La doblegueu. La torneu a estirar... unes 10 vegades en total. La tapeu amb el cel·lofan altre cop, unes dues hores més.

15h30: Poseu el forn a tope, dalt i baix, amb la cassola i la tapa dins.

16h00: Agafeu la bola de pasta, i amb un ganivet o una ganiveta d'afeitar hi feu uns talls, d'un centímetre de fondaria. Hi podeu espolvorejar farina per sobre, que queda més campestre ;-). Poseu el paper antiadherent a la cassola, no cal que quedi bé ni maco. Hi poseu la bola de pasta. En aquest paràgraf no us he dit de remenar la pasta, oi? Doncs no ho feu, que la pasta té gasos dins i no volem que es perdi. Seran els forats del pa. Ho poseu al forn, dins de la cassola, i la tapeu. Ho deixeu així 30min.

16h30: treieu la tapa, baixeu la temepratura a 220ºC i espereu 15minuts més a que es dori la crosta. Oficialment està fet quan la part de dins està a 98-100ºC.

16h45: pareu-ho tot, treieu el pa i deixeu-lo reposar, que corri l'aire per sobre i per sota de la fogassa. Ja està!

Nota: la recepta està treta d'aquí.

Wii fit

Ja tenim la Wii fit, aquella catifa (tècnicament un step) que es connecta a la Wii, et calcula el pès, i et permet jugar en jocs com ara esquí, footing, "boxa rítmica", ioga, corda fluixa (amb salt inclòs), un hula hoop, "cabes" de futbol...

Diuen alguns que, a més a més d'un joc, és una màquina amb la que pots perdre pès, i tonificar els teus músculs. Així que m'he proposat com a objectiu el perdre 6,5kg en dos mesos només jugant a la Wii fit una mitja hora diària, i sense cap variació més (faltaria més que algú em fotés el meu croissant de xocolata els diumenges!). Que funciona? Fantàstic! Que no? Pues com a mínim m'ho passo bé, que la Wii fit és força entretinguda.

Per ara, les dades de partida són 79kg, 1.80m d'alçada, i totalment incapaç de fer més de dues flexions com Déu mana. Ah, segons la Wii, tinc una edat d'uns 40 o 50 anys, al límit del sobrepès, i un amateur en qualsevol esport. Gracies pels ànims, Wii!

PD: us permeto que em tracteu de gos, dropo i tot lo que sigui pel fet de que em faci mandra fer esport fora del menjador... :-)

Shift

Genial aquest joc, shift (girar), no massa difícil i comentaris graciosos, Apart té una vessant moral: a la vida si no pots resoldre les coses com vols, només cal enfocar-les des d'un altre punt de vista. Sort!

Em vull presentar a un concurs de fotografia. Des de que sé de l'existència del trainspotting - apuntar matrícules de vagons i/o trens, i veure quines freqüències tenen - que m'ha fet gracia fer-ho, i sobretot he tingut ganes de fer-ne fotos. L'estació de Reus no és maca que diguem, però crec que pot donar bastant de joc. Penso en un vespre, trípode muntat, poca llum, i fils d'aquells dels vagons desfilant. Penso en els últims viatgers que arriben cansats a casa, també en moviment d'aquell que sembla mal fet, però està mal fet a propòsit. Penso en l'estació deserta, amb tota la porqueria encara per escombrar. Així que, per poc que pugui i en tingui ganes i temps, m'apuntaré al concurs Caminos de hierro. Algú s'apunta amb mi? Algú té alguna idea concreta de fotos a fer (una estació en ruïnes, una via morta, un tren rovellat...). Va que si guanyo convido a sopar!

Sant iPhone (II)

Si jo em queixava pensant que l'iPhone costaria 120€, ara resulta que si, que et pos fer amb el terminal, però que 1) et costarà fins a casi 400€ o 2) gratuit si vens la teva ànima a Movistar durant DOS anys i et compromets a un consum d'entre 80 i 120€ mensuals!

(guardeu-me'n un, però guardeu-me'l bé que trigaré un temps en venir-lo a buscar!)

Demà, Sant iPhone!

Demà, Sant iPhone 3G... jo no tinc cuartos per gastar-me en aquestes tonteries, però estaria encantat (si, si, en-can-tat!) de trobar-me'n un sota el coixí! De fet, trobo xula quasi qualsevol cosa que tingui l'enganxina de la poma mossegada... digue'm consumista :-P

PS: pels qui encara no ho sabeu (en quin món viviu?!) demà Movistar posa a la venta l'iPhone. Jo per ara em em quedo amb Vodafone, per haver-los venut l'ànima per un míser Nokia.

PS2: la poma mossegada és el símbol d'apple. En informàtica es parla molt de bits (binary digit) i bytes (uns i zeros). I bite (en anglès sona igual que byte), és una mossegada. I heus ací l'origen d'una marca, una poma mossegada.

previsió meteorològica

Ens despertem amb els sorolls de la tronada que hi deu haver aquí a prop, possiblement Cambrils, o en algun lloc del mar, però a prop. Obrim els ulls i fa un sol d'aquells "de diumenge". No pot ser, no entenc res. Dropegem al llit. Tornem a sentir més pata-tratarapatapum pim-pum, ara de la muntanya. Si, està mig ennuvolat. jo volia anar a l'hort, però si ha de ploure, ho deixo per demà. Miro la previsió meteorològica aquí (diuen que és força fiable), i em trobo amb això:

[Precipitacions] ...En general seran en forma de xàfec i tempesta i d'intensitat entre feble i moderada, si bé localment seran fortes i aniran acompanyades de calamarsa.

És a dir, que
1. Això no és una previsió ni és res. Que no plou, però que pot ploure una mica i plourà una mica més en algun indret que no et penso dir... va home, va!
2. El meteoròleg de torn, que no es mulla. Per dir això també puc utilitzar les cartes del tarot, o el fons de les tasses de cafè (cafè sol, però en català, un cafè sol es diu un cafè, i no un cafè sol, i ja s'entén que va sol i no es talla ni s'aromatitza. Que si anés acompanyat, tindríem un tallat - i no un cafè tallat - , o un cigaló - o carajillu, que tampoc està acceptat, però tothom ho diu)
3. El temps (com el món) s'està tornant boig?

Se'ns casen!

Si algú veu aquest porno-chacho, que el feliciti, que se'ns casa d'aquí a 15 dies! (nom de batalla: "Phoski"... i diu la llegenda que si li dones un Phoskito, remena la cua)

Com confondre a un idiota

No és que els meus benvolguts lectors ho siguin, però aquesta broma és boníssima! (jo he trigat una mica a entendre-la, tot sigui dit)

Entrevista II

100 persones, 8 places, ... suposant que els tests m'hagin nat bé, que passo la segona entrevista (en anglès), els treballs de grup, xerrada amb algun directiu de la casa, curs d'un any, al carrer si no l'aprovo, tot combinat amb una baixada de sou del 30-40%. On m'estic ficant?

Ei, que si algú vol un enginyer elèctric amb idiomes i ganes de gresca i xerinola, que que em digui algo! :-P

Entrevista

No voldria quedar vulgar ni groller per la imatge que he rebut avui (no diré de qui) i que incloc en aquesta entrada, i tampoc no sabia com dir-vos que avui tinc l'entrevista de treball que pot decidir el meu futur a curt / mig termini (desitgeu-me sort!) i que estic una mica nerviós, alhora que desanimat, eufòric, preparat, apàtic, segur, passota i una quants adjectius més.

Així que, per una part he estat revisant els apunts del curs de sistemes que vaig fer ara fa dos (tres, perdó!) anys. També m'he estat fent preguntes a mi mateix "perquè creu que l'hauriem de triar a vostè i no a un altre candidat?" (està de conya, oi?!) "digui'm algun defecte que pugui tenir..." (jo, defectes? Vostè no sap qui sóc, oi?) "prefereix treballar en equip o sol?" (treballant sol soc boníssim, imagin's si treballo en equip!) "do you mind if we have this interview in english?" (If, if, que fa tres anys que no toco l'anglès i ja no estic tan fluent as I used to be) (i en castellano, que también lo xafo, que io estube en la plassa roja selebrando lo del futbol, eh?!)

I per altra m'estic medicant amb això:

(eieiei, que si ho trobeu molt malsonant ho trec del blog) (eieiei, que el medicament no me'l prenc ni m'hi sento identificat, només que m'ha fet gracia i no sabia com posar-lo)