jueves, septiembre 25, 2008

Els homes que no estimaven les dones

Eieiei, que eh trobat una yoya en brut! Es tracta del llibre d'en Stieg Larsson, Els homes que no estimaven les dones. Un totxo, si, unes 700 pàgines. Però una trama moderna, nova, que t'implica i et fa sentir lluny alhora. L'història d'una noia que desapareix, i s'intenta resolde el misteri. Típic? No! Si, es tracta d'un relat de misteri, on lo millor està per venir, però on l'investigador està liat en una trama políticofinancera, i no és un investigador, sino un economista.  I et sents pròxim perquè REALMENT vols saber què passarà. I et sents llunyà perquè tot això passa a Suècia, parla de revistes d'allà, El Temps, l'Avui, la Gaceta d'Almoster o lo que sigui, perquè no saps si el que et diuen és real, i perquè et sembla que és TAAAN lluny. 101% recomanable!

Malauradament en Larsson ja no és entre nosaltres, i no va escriure molt. A veure si em pillo d'altres llibres seus...

sábado, septiembre 20, 2008

Bateig de l'Aitor



Cuidado que l'Aitor, el nen de cal M. R. us vigila... 
El vam batejar la setmana passada, i el mossèn (que ens va fotre una bronca de cal Déu "per si de cas"), al acabar la cerimònia, ens va felicitar i ens va dir que haviem fet els batejos (els de 4 xiquets) amb cum laude.
Ja és tenir un futur prometedor això: el primer examen (sorpresa, perquè ell no es va preparar res) que li fan i el tiu va i ens treu nota amb llorers. Ves que no acabin donant-li la beca per la cumanió!

(aquell dimuenge, 30 piscines)

sábado, septiembre 13, 2008

Renovació de DNI

A la porta de la Poisianasioná:


Ara que estic fet tot un atleta (avui, 0 piscines), passo sovint per davant del molt honorable cos representat de l'autoritat, l'ordre i la llei que és la Policia Nacional. No tinc massa experiència en renovacions de DNI's ni de passaports, de fet em sembla que es renova això cada deu anys, no? Doncs fent números vaig trobar que de gent amb DNI a Reus n'hi deu haver ben poca (i de dropos, molts). Els meus resultats:

15 + 15 = 30 DNIs al dia : segons el cartell
200 x 30 = 6 000 DNIs/any : 200 dies de treball/any
10 x 6 000 = 60 000DNIs : en deu anys

Tema 1: Reus té una població de 104 835, segons l'INE del 2007, és a dir que hi han 54 835 persones indocumentades. "l'estat fomenta la ilegalitat del sistema en el que es basa"?

Tema 2: El Sr. dels DNIs en fa 30 al dia, és a dir, mecanografia 3 000 lletres en 8 hores. És a dir, fa un DNI cada 16min. El meu DNI té 102 lletres impreses que em fan a mi una persona única a l'estat espanyol (en la tercera Wiki-accepció). Posem que en són 100. És a dir, pica una lletra cada 9,6 segons. No hi ha en tot aquest venerable cos dingú que sàpiga escriure més ràpid?

viernes, septiembre 12, 2008

Deixa't el sumbreru, sispli!


Reus Deportiu. Surto de la piscina* cap als vestuaris. Sona la música de Dos quarts de deu setmanes, amb la veu estripada  d'en Joe Cocker "... take out our coat... reeeal slow... take off your shoes...". La Kim Bassinger entra a les dutxes. Em mira. D'aquella manera que només vosaltres (benvolguts lectors i lectrius) i jo sabem. Se'm insinua. Em desitja, segur. Tot és massa maco. En el moment en que casi que em toca la mà, m'adono que estic als vesturaris d'homes, i que MAI coneixeré a cap Kim Bassinger (en aquest stage). 
En el fons, l'història té un final feliç perquè, envoltat de tots aquests homes peluts, no se'm cau la pastilla de sabó a terra. Ufff!
(*: avui, 30 piscines)

jueves, septiembre 11, 2008

Onze de setembre

  

lunes, septiembre 08, 2008

Jo també he estat en Michael Phelps

Encara que no ho recordem, tots hem estat els Michael Phelps de la nostra "promoció".


(i ja que ho pregunteu, ja faig series de 30 piscines!)

jueves, septiembre 04, 2008

La meva relació ... amb l'esport

[aquí falta una foto que és molt graciosa però que m'he deixat a la feina. Demà la poso, ja veureu que bona!]

Lo que us deia, que ara ja faig part de l'èlit esportiva (i social) de Reus: sóc soci del Reus Deportiu!

Hi faig natació, he fet 12, 16 i 20 piscines, des de diumenge. Si bé al principi no era molt, ara ja és mig quilòmetre... que no és que sigui molt tampoc, però que ja és més que abans que era menys. Però bé, vaig perl bon camí, no? Apart, hi han saunes seques, humides, jacuzzi, i més jacuzzi i una segona piscina. I una tercera per nens.

I apart hi faig ioga. Mai n'havia fet, i bé, és curiós. Bàsicament, seus, t'estires, et remenes pel terra, i fas estiraments - que van bé per al body. Hi ha molta psicologia i suggestió, com ara "ue bé que estas" "quina tranquilitat" "no et fa mal res"... Ah, faig hata ioga, versió Shivananda, que és una rama física i fàcil per als no iniciats. Si mai levito (encara que siguin 2cm) us ho faig saber. I promess.