Felicitat 2009

Si, ja ho sé. A finals i principis d'any tot són bons propòsits, i al febrer ningú se'n recorda. L'any passat vaig començar aixins, amb un munt de coses a fer, una activitat "especial" cada més, a veure si aquest any és diferent. Per al 2009, em (us) proposo aquests deures (per ara): cada dia del món mundial escriure una frase d'alguna cosa bona que m' (us) hagi passat. Ho podeu escriure en un blog, en una llibreta, al vostre Outlook, on us sembli. El fet és que cada dia heu de buscar alguna cosa que hagi valgut la pena, evidentment ha de ser una cosa bona, per la qual "valgui la pena viure" - sense posar-nos trascendentals, eh?!

Vaig llegir, o vaig sentir, o vaig veure algun lloc però no recordo on (ja que la idea és bona ergo no pot sortir de mi), que actituds com aquesta en la que busques les coses bones et pugen la moral, et fan viure més feliç. Com aquell joc (aquest si, una noticia que vaig veure a la tele) en el que apareixen fotos i has de trobar la persona que somriu. Es veu que si hi jugues dues setmanes acabes sent feliç!

O aquella gent (o jo a vegades) que tot el que diuen és negatiu, que dumés critiquen, i que acaben estant amargats perquè als demés els van millor les coses. És que la felicitat la tenim aquí a costat i no ens en volem adonar... A veure si aquest any critiquem menys i veiem més la part positiva de les coses, home!

I bon nadal a tothom!

Li hem vist la pistoleta!

Ei, que avui ens han fet una eco, i l'hereu té 18 setmanes i 2, 3, 4 o 5 dies. I està tot dins dels paràmetres normals: ronyons, cap, esquena, cames. Diu que fa 254g i ja mesura "un pam".

Ah, que em sembla que serà pilot de cotxes (a lo millor és que vol fardar del meu cotxe!).

Curt de Ciro Altabás

Us deixo un curtmetratge (20min) que m'ha fet gracia. No és per riure a carcajades, però la història és mona.

Manual Práctico del Amigo Imaginario (abreviado) from Ciro Altabás on Vimeo.

Procrastinar

Procrastinar v.tr. Diferir, postposar.

Una paraula que em ve sovint al cap, des de que sé de la seva existència. Sempre havia tingut la sensació de deixar les coses per més endavant, per l'últim moment, ja sigui un examen, fregar el terra, la declaració de la renda, preparar un viatge. 

Darrerament, en projectes o activitats que necessiten més d'una acció, m'adono que si, que les començo ràpid i amb ganes, però a mida que passa el temps, en perdo l'interès. És llavors quan començo a procrastinar. 

Alguns barregen aquesta idea amb la droperia, d'altres amb la perfecció, d'altres encara amb la muntanya de coses "que sembla que no acabaràs mai de fer", o la por al fracàs. Per a mi és una barreja de totes quatre coses, que no vol dir ni que sigui dropo, ni que sigui don perfecto, ni que em faci por els projectes.

Intento lluitar contra això, intento fer aquelles activitats que es poden fer en menys de dos minuts, acabar-les i tancar-les. I les que duren hores o dies, trocejar-les en petites activitats que no em fa tanta por o mandra fer. 

Sovint m'ajuda una llista d'aquestes activitats que vaig barrant a mida que les faig. Veig la llista, i veig que cada cop queden menys coses a fer.

Bé, em poso a procrastinar i deixo el post a mitges (o a quatre cinquens)...

Oiga, la notaría? (si se acerca mas...)

Buscant el despatx del Sr. Notari Ochoa:

- Es el notario del 8-A? (ho porten els clients escrit així)
= No, aquí es el 41-BIS!

I un tip de riure entre les empleades...

Ioga

Us he parlat mai del ioga? Doncs resulta que m'he posat a fer ioga, i em sembla una activitat (que no esport) força interessant. Si l'hagués de definir, diria:
. columna
. estiraments
. respiració
. concentració
. tranquilitat
Només volia dir això. I que si teniu curiositat i en teniu oportunitat, doncs proveu-ho, que és una activitat que s'adapta a tots els nivells, i potser us agrada i tot! Ommmmm.....