Xepe's blog

Calçotada (a casa)

2011-02-06T22:22:00.005+01:00

Encara que les bones calçotades es facin als masos (i si és al dels demés, millor), avui he fet una calçotada a casa, i no m'ha sortit tan malament. Així que us descric l'experiència i us en dono les (lleugeres) modificacions, amb respecte a una calçotada real.

Necessitarem calçots... el càlcul és difícil, ja que n'hi han que si no en mengen 50 no han dinat. D'altres que amb 10 ja van sobrats. I d'altres (com jo) que no els importa la cantitat de calçots, però si la calitat de la salsa romesco.

Jo he comptat uns 10 calçots per persona (en una calçotada se'n solen comptar uns 20). Això si, de bon diàmetre, uns dos dits d'ample, casi com un puerro, ja que perdran molt de suc en la cocció.

Posem el forn a tope, 250ºC en el meu cas, part de dalt si només voleu fer calçots. Agafeu la safata i els poseu després d'haver tallat les barbes i una mica de calçot d'un costat, i lo que sobresurti de la safata de l'altre. Poden anar ben junts, però no un sobre l'altre. En una babdeja hi caben uns 15 calçots, i per això suggereixo no fer-ne massa per persona, ja que no acabaríem mai.

Es posa la safata al punt més alt del forn, i es deixa que es coguin. No han de quedar negres, però si torrats, i això triga uns 3min.

Se'ls dóna la volta, sense treure'ls del forn, amb unes pinces, i s'espera uns 3min més. En tot aquest temps veureu que del forn en surt vapor, fins i tot potser esquitxa el vidre i això és bo.

Un cop fets, agafem paper de diari, i els emboliquem tots els d'una bandeja en dos o tres fulls de diari, que tancarem i en farem un paquet. És important, ja que aquí és on amb la seva temperatura es coven, i on quedaran re-bons!

Per a la salsa romesco, hi han moltes receptes. La de la meva dona té ( per a dues persones):

- 14 ametlles torrades (no fregides)

- 1 dent d'all fregit

- 1 dent d'all cru

- 2 nyores escaldades (posades en aigua i a bullir 2-3min) i sense llavors (es treuen desp´res d'escaldarles)

- tres-quatre llesques de pa fregit (per exemple, pa de baguette)

- 3 tomàquets mitjans i ben madurs "escalivats" (en una paella, es fa que es calentin i es cremin per fora)

- 1/2 got d'oli suau

- 2 culleradetes de cafè de vinagre

- sal

Es posa tot junt en un pot de túrmix, i es monta com si fos una maionesa. Es corretgeix al gust i textura del consumidor, afegint qualsevol d'aquests ingredients. Hi ha gent que hi posa galeta maria.

Confitura de tomàquet

2011-01-14T16:42:00.005+01:00

Aquesta recepta és la base del plat (montadito) que us explicaré després. Les quantitats les he trobat per internet, i les he modificades lleugerament, per adaptar-se una mica al meu gust. En faig poca, ja que no en faré conserva, sinó que ho consumiré immediatament.

Ingredients
- 1/2kg de tomàquets
- 180gr de sucre
- 2 fulles de llorer
- pebre

La varietat de tomàquets deu importar, els que tenia jo no eren massa madurs, però segur que amb uns tomàquets madurs i gustosos us surt (encara) millor. Es treu la pell del tomàquet, fent una creu amb el ganivet al cul dels omàquets, i posant-los en aigua bullint durant un minut. La pell surt casi sola.
Tallar els tomàquets a daus. La recepta original diu de treure les llavors, però jo les he deixat. Posar-ho en una cassola ample, amb el sucre, el llorer i un pessic de pebre. A foc fort, deixar-ho fins que es torni espès, i la pasta es despegui de la cassola. Això passa aproximadament en uns 20min (oficialment, la pasta ha d'arribar a 106ºC, temperatura en que es fan les confitures). Si us passeu, es caramelitzarà i serà massa dur un cop sigui fred, si us quedeu curt, no tindrà la textura de la confitura, sinó d'un puré ensucrat. Però no és massa difícil encertar el punt.
D'això en surten uns 150cl de confitura. Com que la confitura va agradar, vam servir el dia de reis lo que sobrava com a part d el'acompanyament del confit d'ànec amb pomes a lo pobre.

En quant al montadito, necessitareu:
- una poma
- formatge de rulo petit
- confitura

Peleu la poma, talleu-la en llesques de menys d'un cm de gruix (d'una poma normal en poden sortir unes 6 llesques).
Poseu-hi per sobre un tall de formatge de rulo, i per sobre una cullerada de la confitura que eu preparat.
Poseu el forn ben fort per la part de dalt, i poseu els montaditos en un plat que es pugui enfornar. Deixeu que es dori el formatge, i servir. Es menja tebi-calent.

Tenim geladera!

2010-07-31T11:42:00.004+02:00

Ha caigut (perquè m'ho mereixo), una geladera, una sorbetera o màquina de fer gelats. N'hi han de varis tipus, però els econòmics com el meu es componen per un bol amb doble paret amb líquid enmig, una tapa i un motor que fa girar unes pales. Poses el bol al congelador, fas el gelat (sucre, llet, nata... lo que toqui) poses en marxa la geladera i en 20-30min ja ho tens llest. El meu és com aquest (si si, rosa, que l'amor s'hi posa) però tens models més evolucionats que fan el seu propi fred (no cal que vagin al congelador), o que poden fer-ne més quantitat. Si m'engresco ja us donaré una master class de geladeres i gelats.

Possiblement mai recuperi la inversió (si de peles es tracta), però si que passaré bones estones fent gelats de tot tipus. Avui he començat amb un gelat de plàtan (no us penseu que pots fer tonelades de gelat, que amb sort en podras fer un litre cada 24h), i voldria arribar a fer gelat de donuts (no, la idea no és meva) i sorbet de pona amb poma deshidratada com el que vaig provar al Terrat.

Si mai sortís bé, ja us en posaria la recepta i alguna foto, ok? Per ara, considereu-ho com un trasto més a la cuina...

A règim!

2010-03-06T21:41:00.005+01:00

... una fantàstica excusa per comprar-me una BTT. El següent pas és fer quilòmetres, que això ja costarà més. Avui, al tornar del Decathlon, he passat per un cache que tenia pendent, entre Vilaseca de Solsina i la petroquímica, i he volgut estrenar-la. Hauré fet uns ¿4km? i, apart d'ahver trencat uns texans, estic mort! Però m'ha fet ilusió anar en bici, així que demà farem un tomet per darrera de casa...

Migues de pastor

2010-02-21T20:41:00.005+01:00

Aquest cap de setmana l'hem passat a Horta de Sant Joan, fent turisme rural. El plat estrella, al disposar d ellar de foc, ha estat (apart de grellades de carn) unes migas de pastor andaluzas, que hem près aquest matí per esmorzar. Us en passo la recepta oficial comentada:

1/2 kg de pa (millor rodó), de fa 3 dies
150gr de cansalada
100gr de xoriço
2 pebrots verds
8 dents d'all
250ml d'aigua amb sal
50-75ml oli
fruita (raïm, taronja...)

El plat és un menjar de pobre, ja que hi va més o menys lo que sobrava de pa de dies anteriors. Deu ser calòric, però no tant, ja que hem empapat el pa d'aigua, i d'oli no en cal tant... El solien menjar els pastors i agricultors, en aquest cas del sur de les Espanyes. Dic això perquè també hi han migues castellanes i mallorquines (i potser catalanes), que varien en la composició.

24 hores abans de fer el plat, es talla el pa a rodanxes, se'n treu la crosta, i s'aprofita la molla tallant-la a daus petitets. Es posa en un bol, i s'hi afegeix l'aigua (un got). Es remena bé amb una espàtula, intentant desfer el pa. acaba fent una pasta, similar a un purè espès. Es guarda amb un tovalló, que mantindrà la humitat, durant les 24h.

Es torna a remenar el pa, que podrem esmicolar encara més. Es fregeixen els alls sencers, sense pell, pebrot verd (que jo he tallat més aviat fi, però n'hi han que el deixen a tires), la cansalada i el xoriço també tallat a daus. Es fregeix tot per separat. Un cop fet això, es posa en una paella fonda oli i lo que queda del fregit, i s'hi afegeix la massa de pa. A foc lent (millor si ho feu sobre la lumbre), aneu donant voltes amb l'espàtula, perquè l'aigua s'evapori i es vagi deixant anar i enrossint el pa. El plat està llest quan no queda pasta, i es feu força solt, trigareu uns 45min en fer-ho - si, una mica llarg, però per aconseguir la fama s'ha de patir!). Al final, hi afegiu els condiments, i ho remeneu bé altre cop.

Se serveix amb un ou ferrat per persona, i alguna fruita líquida com a acompanyament (raïm, taronja...) que dóna molt bon contrast i ajuda a païr (i això que ami no m'agrada massa barrejar dolç i salat).

Dit això, també us voia recomanar d'anar a passar uns dies a Horta. El turisme verd és lo seu, però els pobles de la zona són molt macos, us en sorprendríeu. Vistes molt maques, excursions fàcils i difícils, en particular la via verda (a fer amb la menudesa), l'ermita de Sant Salvador, o els ports de Besseit...

Us suggereixo donar un cop d'ull al Racó de les Grases, una casa rural on hem estat naltros (fantàstica), la fonda Miralles (lo típic és el crestó, però jo us suggereixo demanar timbal de cabra, i el restaurant Can Barrina a Arnes, el poble veí, on hi tenen un peix molt bò (si, si, peix). Cap dels llocs és de luju, eh?, però són llocs on hi ha una bona calitat-preu i un tracte molt agradable.

Geocaching (part II)

2010-02-12T20:13:00.005+01:00

Resulta que una colla de hippies pirats juguen a amagar Tresors per tot el món, en publiquen les seves coordenades i la gràcia del joc està en trobar-los.

I quina gràcia té? Doncs totes i cap. Cap perquè el tresor no és més que un tupper amb una llibreta, un boli, i algun regalet barato. I tota, perquè en si el joc és una excursió, que pot ser fàcil o difícil, però que et sol portar a algun lloc amb encant, amb vistes, o amb una ruta interessant. I perquè és un joc on pot participar tota la familia!

El joc comença tenint un GPS, i apuntant-te a alguna pàgina específica, com ara la de Geocaching o Geocaching en castellà (és gratuït). Allà indiques la zona que vols mirar i et surt un llistat de Caches, amb la seva dificultat, alguna qualitat especial necessaria (saber escalar, anar en bici, si hi poden anar nens), així com un resum de la ruta (si trobarem unes bones vistes, si hi ha pàrquing a x quilòmetres, si s'hi pot arribar en cotxe). I també es troben comentaris dels usuaris que l'han trobat.

L'objectiu és arribar al Cache, apuntar el vostre nom, marcar el cache com a trobat, i si voleu, fer un canvi de tresors (canviar alguna joguina que hi hagi per una altra que portareu vosaltres).

Bàsicament és això, però a partir d'aquí hi an moltes variants, com ara fer una ginkama que t'anirà donant pistes, o objectes trobats que tenen un objectiu (per exemple, un Tresor que tingui com a objectiu arribar a un amagatall situat a Dusseldorf, el podreu agafar, indicar a la web que el teniu, i deixar-lo en un altre Cache més a prop), o fer-te una foto amb la càmera que hi han deixat, etc.

Aquí hi teniu el meu primer geocache (nom oficial GC19QPA) que, com a bon urbanitas, he anat a buscar en cotxe. M'he donat totes les ajudes possibles, en particular l'ajut de l'amic Google Maps, per veure on era exactament, encara que després he jugat a que no sabia on era i he provat el GPS a veure si m'hi portava. Més que res, per veure com era això de trobar un Cache, però jugant sobre segur...

Ara en tinc previst un d'una mica més dificilet (és a dir, menys facilet) a les muntanyes de Tivissa, el GCXX0Q, del qual teniu més informació aquí. Aquest ja el faré més en serio, amb alguna ànima caritativa que em vulgui acompanyar. S'ha de caminar mitja hora, i el camí és una mica costarut, però diuen que des del punt on hi ha el Cache s'hi tenenunes vistes força maques del poble i de la vall. Ja us en passaré unes fotos!

Nota: actualment hi ha de l'ordre de 1 000 000 de tresors amagats, i son (som!) uns 3-4 000 000 aficionats. animeu-vos!

Geocaching (part I)

2010-02-12T16:21:00.005+01:00

Bé, els reixos han arribat tard, però al final ja tinc un GPS portàtil, un Garmin eTrex Legend HCx. Apart de que em solen agradar tots els aparells que tenen botonets, em feia gracia aquest en particular per aquestes raons:
- per posar-lo a la moto, i poder fer algun viatget;
- per remplaçar el del cotxe, que està fent el tonto;
- per caminar, i practicar el Geocaching;
- ... i perquè m'ho mereixo, clar!

Hi han molts GPS de trekking en el mercat, però en el nostre pais sembla que la cosa comenci i s'acabi a la marca Garmin. Magellan va segon, però és lluny, molt lluny, i Tomtom no existeix en aquest mercat. Per tant, i com que no sento a parlar malament d'aquesta marca, em quedo amb Garmin.

El model bàsic és l'eTrex Legend H, amb pantalla en B/N, 24Mb de RAM i poca cosa més. Permet marcar punts, em sembla que 10000, i posar-los nom. També permet crear camins, ja que guarda dades cada interval de temps. És com si apuntéssiu en un full en blanc els punts del vostre interès, o el camí que esteu seguint. Us serà útil si voleu una unitat molt econòmica, no necessiteu gaires prestacions, ni heu d'utilitzar mapes. Des de la versió més bàsica, dóna la sensació de qualitat, per exemple és IPX7 (seguirà funcionant encara que s'estigui dins l'aigua mitja hora a menys d'un metre de profunditat). Us serà útil si voleu anar a collir bolets i no necessiteu mapes però si que voleu recordar on en vau trobar l'any passat (podreu apuntar els llocs i les dates on n'heu trobat).

Per sobre d'aquest, hi ha el que tinc jo, el eTrex Legend HCx: pantalla a color, capacitat per llegir targes de memòria, i per tant de posar mapes, crear els teus punts, els teus camins, i tot des del PC o bé des del GPS. Els comentaris són que és "el millor producte relació qualitat/preu". Personalment, em sembla molt robust, i la pantalla va bé, encara que és petita ( 2.2", comparada amb els GPS que podem tenir que tenen com a mínim 3"). I tenen sons, però no tenen veu. Els mapes que podeu posar tenen molt més detall que els de cotxe, ja que inclouen corbes de nivell, camins, rius, punts d'aigua, etc.

Per sobre, hi ha el GPSMap CSx, que diuen que és el cavall de batalla dels GPS. Les mateixes funcions, la mateixa pantalla, més botons i antena exterior (però sembla que no tingui més precisió). El preu augmenta bastant, això si.

Finalment, existeixen els GPS "paperless" (sense papers), que funcionen com una agenda electrònica, i solen tenir pantalla tàctil. És el cas dels Colorado, Oregon, i Dakota. El model més elevat permet fins i tot fer fotos... I evidentment, els preus tornen a pujar.

El més barat: a Decathlon et venen un GPS bàsic bàsic per 39€. Indica la posició on ets i té 5 memòries.

Ahir vaig rebre el GPS, que vaig comprar en una botiga d'internet la qual no vull anomenar, perquè no em paguen per fer publicitat (parlem-ne!). Per cert, a un preu molt competitiu.

En quant a la prova que li estic fent, per ara n'estic força content, per la sensació de robustesa, perquè és fàcil d'utilitzar sense haver de llegir les instruccions, per la precisió, i per les opcions, així que us recomano la meva elecció al 110%!

Després dels anuncis us explicaré de què va això del Geocaching, que és lo que més m'emociona d'aquest GPS...

Madrit 2016

2009-10-02T23:10:00.001+02:00

(així entendran com ens sentim esperant per l'estatut)

La meva avia fa 100 anys!

2009-09-26T20:55:00.003+02:00

No res, que la meva avia (la que m'enganyava amb el puré de sobre) fa 100 anys, i ho hem anat a celebrar. Ojalá que naltros hi arribéssim en les seves condicions!

Per als que volgueu arribar-hi: menjar poc, no beure alcohol, molta verdura, i sort.

Arenys de Munt

2009-09-14T19:23:00.002+02:00

Hipertens, jo?!

2009-09-12T15:51:00.005+02:00

Abans d'ahir vaig anar a fer-me la revisió, i apart del "estàs molt bé, Xepe" de part de la metgessa (que m'ho va dir de manera totalment professional, o això vull creure), em va dir que tinc hipertensió (13.5/9.5), i un lleuger sobrepès (IMC = 25). Així que, a partir d'ara, a fer cas!

Em sembla que el meu gran vici, i a qui culpabilitzaré de tot l'enrenou que això pugui portar, és la sal ("Els salers els omple el dimoni!"). Si, sé que quan els demés comensals paren , jo encara li foto un parell de sacsejadetes més al saler.

Però apart d'això, hi ha un munt d'altres coses que convé no prendre. Per una part hi ha tot el que vingui enllaunat, ja que la sal, al ser un potenciador de gust, hi sol ser de manera abusiva (però no m'afecta, ja que no mengem de llauna).

La salsa de soja, tan bona ella amb el sushi, o amb una bona tonyina a la planxa també té molt sodi. I els fruits secs salats. i la bolleria industrial. I el beicon, l'inseparable company de les meves quiches, o els embutits, o el perni salat (fins i tot el pernil bò del bò resulta que és dolent!). L'excès d'alcool és dolent, però ni una cerveseta ni un got de vi em faràn mal. Evitar cafè, té.

En canvi, és bò tot lo vegetal (una norma que em donen és la de ser més vegetarià, que llavors les coses aniràn millor), els fruits secs, la llet i els formatges frescos, la soja, i la llet de soja, i en general tot lo que estigui poc manipulat (a fruita, millor fresca, el tomàquet, millor cru), el pernil dolç, les patates bullides i en puré, LA XOCOLATA, l'oli d'oliva (iupi!)...

Ah, i que em vagi controlant la pressió arterial. Algú té un tensiòmetre? Me'l recomaneu?

Resumint: evitar sal, greixos animals, i potenciar fruites, verdures i hortalisses sense preparar. I fer esport, clar.

Faceboom!

2009-09-03T19:55:00.000+02:00

Arròs amb llamàntol

2009-08-15T14:40:00.005+02:00

Resulta que ahir al mercat vaig trobar-lo a 9€ peça, I em va semblar un bon preu. Jo sóc d'aquells que prefereixen unes bones gambes a la planxa abns que llamánotl o cigales, però bé, m'hi vaig llençar. Així que avui hem tingut un arròs ben acompanyat.

Necessitarem
un llamàntol (1/2kg)
2 calamars mitjans
200gr d'arròs bomba
1l brou de peix (del Mercadona, si no teniu una recepta secreta)
1/3 pebrot vermell
½ ceba
1 tomàquet ben madur
un rajolí de brandi
50ml oli
1 culleradeta sucre
julivert, pebrot dolç, colorant per paella

Posem l'oli a calentar en una cassola (de fang millor, si no teniu vitroceràmica). Mentres, tallem el llamántol per la cintura, i el fregim un parell de minuts, que es faci una mica. La closca ha de quedar vermella.

Quan treiem el llamàntol, hi posem la ceba i el pebrot, tallat a daus petits amb una culleradeta de sucre. Tallem el llamàntol en dos (de manera que tenim dos trossos de cua i dos de cap). Una vegada estigui dorat el sofregit, hi afegim tomàquet ratllat, pebrot dolç, julivert, ho deixem un parell de minuts i afegim els calamars tallats i nets, el brandi, deixem que es redueixi i hi afegim el llamàntol, l'arròs, el colorant i ho salpebrem (no ens passem amb la sal, eh?!). Finalment, afegim el brou de peix, que haurem deixat casi bullint en una cassola apart. Ho deixem 10min a foc fort, i després baixem el foc, uns 8min més. En surt un arròs caldós per llepar-s'hi els dits!

Jo ho he acompanyat amb un Costers del Segre, Blanc del serè (blanc, sec i jove). Pot ser un dinar complert si feu una amanida verda de segon, i algo de fruita de postres.

Chimichurri

2009-08-09T11:39:00.006+02:00

Aquesta salsa, típica d'Argentina i Uruguai, serveix una mica per a tot: per amanir les hamburgueses, la carn, peix, ous ferrats, o fins i tot pizza. N'hi han tantes receptes com families o tradicions hi puguin haver en aquell pais, però bàsicament es tracta d'un oli especiat. Per a la meva recepta (vull dir, la recepta que jo faig servir) de chimichurri, necessitarem:
-1/4l d'aigua
-1/2l d'oli d'oliva
- 1cs de sal grossa
- 1cs d'orenga
- 1cs de farigola (tomillo)
- 1cs de pebrotera (guindilla) picada
- 2 fulles de llorer
- 1 cabeça d'all
- una mica de romaní

Posem a bullir l'aigua i parem el foc. Seguidament hi posem les espècies, herbes i l'all esmicolat al morter. Hi afegim l'oli i ho tornem a posar al foc (al mínim) perquè es calenti, fins a uns 50ºC. Hi afegim el romaní, ho deixem refredar i ho guardem en una ampolla, en un armari a les fosques. El resultat és millor al cap d'una setmana, ja que com mes el deixem reposar, més gust tindrà.

Alguns diran que s'hi ha d'afegir vinagre, o vinagre balsàmic, d'altres hi posen julivert, ceba, pebrot, etc. El fet és que a la meva recepta només utilitza ingredients secs, lo que em permet guardar la barreja durant uns mesos. Si utilitzessiu elements frescos, possiblement serà igual de bò, o fins i tot millor, però ho haureu de guardar a la nevera i consumir en 48h, sota risc que la barreja fermenti!

Cosinada ][

2009-08-01T21:27:00.006+02:00

Avui hem fet la segona "cosinada", és a dir, ens reveiem tots els cosins, siguem de 1a, 2a o 3a generació (lo que ens sol unir és que les avies eren germanes). Alguns d'ells no els coneixia, la majoria els hauré vist tres o quatre vegades a la meua vida. Això per dir-vos que erem gent ben diferent, de totes les edats (des de 2 mesos - els del Biel - fins a 75 anys), i de vivències força disperses. I que ens ho hem passat d'allò més bé (per cert, a primera linea de mar, amb unes vistes espectaculars, en sense turistes ni forasters fent nosa)!

Tot aquest rotllo per què? Doncs perquè el que hem menjat ha estat una paiella, i una truita amb suc, i us en volia donar la recepta.

.Paella.
La gracia d'aquesta paella no és la seva extraordinaria qualitat, ni els ingredients que hi han o hi deixen d'haver, sinó que l'hem cuinat per 32 persones. Jo, per quatre persones en sé fer. Per 6 també. Però per més de 8... diguem que em perdria en les quantitats!
Lo primer de tot és escalfar la típica paella de 32 persones (qui no té una paella de 32 persones a casa!) amb un bon oli. Per això fem servir un fogó d'aquells portables, que tenen 3, 4 o 5 cercles concèntrics (imprescindible). Hi afegim pebrot verd, vermell, bajoca, i ceba (si, si, ceba), tot a dauets, de manera que quedi tota la paella més o menys coberta d'hortalisses. Hi afegim tomaquet ratllat, també en bona quantitat, una mica-bastant de sucre per treure'n l'acidesa, i després hi tirem brou de peix - no ho he dit, però el plat acaba sent una paella vegetal tirant a peix. Aquí hi hem posat caldo del bò, Aneto de peix, tres vegades més que l'arròs que tirarem. Quan fa xup-xup hi tirem l'arròs, el colorant, i els musclos (crus). La gracia de l'assunto és controlar el temps de cocció amb el fogó que fem servir. Ah, se serveix com a primer plat, ja que "la paella no espera"!

Entre altre plats, hem tingut una fantàstica amanida de tomaquets (varietat montserrat, enormes!), seitons en vinagre, embutit, etc. i unes quantes ...

.Truites amb suc.
És un plat típic del Priorat i la Terra alta, i n'hi han varies versions. Us n'explico la que hem tastat naltros. Per les truites, poden ser de patata, fesols, o espinacs, i no us explicaré com fer-les.
Per al suc, agafem una cassola de terrissa més gran que la truita (la truita acabarà dins de la cassola). Sofregiu una ceba tallada ben petita amb oli. Quan estigui dauradet, afegiu uns 100gr. de tomàquet ratllat. A la vegada, amb un morter, feu una picada amb 3 dents d'all, unes ametlles torrades, i julivert. Afegiu-ho al sofregit, poseu brou de carn (un got) i un cop faci xup-xup, deixeu-ho així un parell de minuts. Treieu-ho del foc o poseu-hi la truita, el suc li hauria de quedar a mitja alçada, com a la foto.

Apa doncs, ja sabeu què fer quan tingueu 32 convidats a casa... i bona cuina!

Biel

2009-07-12T19:56:00.001+02:00

A la platja

2009-04-25T19:16:00.003+02:00

Així és com anem els de Reus en avió (des del nostre airuport) a la platja de Tarragona (com que ells no en tenen d'airuport)...

... som així de xulos!

La SEAT té cotxe nou

2009-04-24T06:39:00.005+02:00

"No deixa de ser graciós que els de la SEAT de Martorell els exigeixin ser excelents a la seva feina per acabar fent cotxes cutres (Q3)."

Nota: però en el fons està bé, són 1 500 places de treball assegurades, lo que dóna una mica de tranquilitat als operaris d'aquesta casa.

Nota 2: de pas la Generalitat també podria donar ajuts a les petites i mitjanes empreses, el verdader motor de Catalunya.

Nota 3: I gastar-se més cuartos en educació, que sempres som els últims en tot.

Nota 4: i posats a demanar, qu es'ho gastin també en guarderies.

Processó Setmana Santa

2009-04-10T15:36:00.003+02:00

Església St Francesc (Nikon D90, Tokina 12-24 1/30s, f4, ISO6400).

No res, que ahir vaig anar a la processó del silenci de l'esglesia de Sant Francesc i us en deixo aquesta foto. No vaig demanar res (no sabía que es podia fer) però per si encara val, que les coses segueixin anant bé, o que vagin encara millor!

Brownie ][

2009-03-29T08:59:00.006+02:00

Sense voler fer la competència al company Mon farcint de cuina les meves postres, ni a la meva avia que em va iniciar en el món dels pastissos, ahir vaig tornar a fer un brownie. I com que vaig trobar aquesta recepta tan fàcil de fer, us en dono copia.

Ingredients (8 persones):

120g xocolata de cobertura (la de cuina)
70g farina
220g mantega
200g sucre
4 ous
nous
1 polsim de sal
1cc extracte de vainilla

Temps: 15min + 45 de forn + 2h per refredar

Poseu la xocolata i la mantega al bany maria o al microones a poca potència i remenant. Deixeu que refredi un amica.
Agafeu un bol gran i barregeu el sucre, la farina, els ous i la sal, i que no quedin grumolls. Afegiu la xocolata, mantega, les nous i la vainilla, i torneu a remenar.
Poseu aquesta pasta en un motlle gran, lo ideal és que el brownie no quedi massa gruixut, en el forn aque haureu precalentat a 180ºC. El brownie està fet quan al picar amb un escuradents, aquest en surt sec i sense restes de xocolata (uns 35-45min).
Jo ho serveixo amb una bola de gelat de vainilla i amaretto, però hi ha qui hi posa xocolata calenta, ho talla a daus petits, hi posa cobertura de xocolata...

Nota: no cal que passeu per casa per fer-vos els simpàtics, que ja no en queda!

Bratsch - Nane tsora

2009-03-19T18:13:00.002+01:00

No ens cansem d'escoltar-la, oi?

Wii breakfast - idiotsofants

2009-03-05T20:09:00.001+01:00

El veí de l'hort

2009-02-28T08:38:00.004+01:00

El meu veí de l'hort.

Què us en sembla? Em va donar 3 o 4 kg de nous i avellanes, que per cert estan boníssimes. Lo envejós del cas és que té 95 anys, es segueix ocupant del seu hort, i les avellanes les va treure de sacs amb els 140kg que havia recollit ell solet de terra, ...sense borrasses :P. Li vaig demanar permís per fer-li fotos, a canvi de donar-n'hi una còpia, cosa que vaig fer ahir.

En sense rellotge

2009-02-08T12:53:00.003+01:00

Ja fa un mes que no porto rellotge. En el fons, i vist des del meu punt de vista, és un alliberament, és com si el rellotge t'obligués a fer les coses de pressa i corrents, com si fos una cadena que t'uneix a les presses del dia a dia.

Ara, si vull saber l'hora, segueix sent fàcil: surt al mòbil, a la pantalla d el'ordinador, a la cuina, al cotxe... no arribo més tard als puestus, però hi arribo amb més calma. I lo de que faci un mes, pues és important, ja que es diu que si segueixes durant un mes (alguns diuen 40 dies), ja ho pots donar per habitud.

Això si, si agafeu aquest costum, ja no fardareu de rellotge!

Sopar de duro

2009-01-22T19:54:00.004+01:00

Llenties a la riojana (Litoral). Lu millor del món!

(i sinó, las dejas)

Cromosoma Z

2009-01-09T18:17:00.007+01:00

Cromosoma Z tamany natural hibernant al meu llit

(Cromosoma Z? Sisi, perquè es passa les nits -i els dies- mumint, tot fent "Zzzzzzz.... Zzzzzzz...) ;)

2009

2009-01-01T21:24:00.004+01:00

Benvinguts al meu 2009. Un any on espero que les coses vagin bé i millor que al 08, encara que a vegades ens haguem de posar una mica d'eau positive. Un any de canvis en molts aspectes, o això espero. Un any on m'esforçaré a veure les coses pel seu costat bo, que en aquesta vida no hem vingut a patir, sinó a gaudir-la. Un any que afrontaré amb la ilusió conscient de que les coses les faré (encara) millor, i espero veure'n els resultats. Aquest any, a per totes!

Felicitat 2009

2008-12-24T18:44:00.004+01:00

Si, ja ho sé. A finals i principis d'any tot són bons propòsits, i al febrer ningú se'n recorda. L'any passat vaig començar aixins, amb un munt de coses a fer, una activitat "especial" cada més, a veure si aquest any és diferent. Per al 2009, em (us) proposo aquests deures (per ara): cada dia del món mundial escriure una frase d'alguna cosa bona que m' (us) hagi passat. Ho podeu escriure en un blog, en una llibreta, al vostre Outlook, on us sembli. El fet és que cada dia heu de buscar alguna cosa que hagi valgut la pena, evidentment ha de ser una cosa bona, per la qual "valgui la pena viure" - sense posar-nos trascendentals, eh?!

Vaig llegir, o vaig sentir, o vaig veure algun lloc però no recordo on (ja que la idea és bona ergo no pot sortir de mi), que actituds com aquesta en la que busques les coses bones et pugen la moral, et fan viure més feliç. Com aquell joc (aquest si, una noticia que vaig veure a la tele) en el que apareixen fotos i has de trobar la persona que somriu. Es veu que si hi jugues dues setmanes acabes sent feliç!

O aquella gent (o jo a vegades) que tot el que diuen és negatiu, que dumés critiquen, i que acaben estant amargats perquè als demés els van millor les coses. És que la felicitat la tenim aquí a costat i no ens en volem adonar... A veure si aquest any critiquem menys i veiem més la part positiva de les coses, home!

I bon nadal a tothom!

Li hem vist la pistoleta!

2008-12-16T19:44:00.007+01:00

Ei, que avui ens han fet una eco, i l'hereu té 18 setmanes i 2, 3, 4 o 5 dies. I està tot dins dels paràmetres normals: ronyons, cap, esquena, cames. Diu que fa 254g i ja mesura "un pam".

Ah, que em sembla que serà pilot de cotxes (a lo millor és que vol fardar del meu cotxe!).

Curt de Ciro Altabás

2008-12-13T11:22:00.002+01:00

Us deixo un curtmetratge (20min) que m'ha fet gracia. No és per riure a carcajades, però la història és mona.

Manual Práctico del Amigo Imaginario (abreviado) from Ciro Altabás on Vimeo.

Procrastinar

2008-12-11T20:16:00.003+01:00

Procrastinar v.tr. Diferir, postposar.

Una paraula que em ve sovint al cap, des de que sé de la seva existència. Sempre havia tingut la sensació de deixar les coses per més endavant, per l'últim moment, ja sigui un examen, fregar el terra, la declaració de la renda, preparar un viatge.

Darrerament, en projectes o activitats que necessiten més d'una acció, m'adono que si, que les començo ràpid i amb ganes, però a mida que passa el temps, en perdo l'interès. És llavors quan començo a procrastinar.

Alguns barregen aquesta idea amb la droperia, d'altres amb la perfecció, d'altres encara amb la muntanya de coses "que sembla que no acabaràs mai de fer", o la por al fracàs. Per a mi és una barreja de totes quatre coses, que no vol dir ni que sigui dropo, ni que sigui don perfecto, ni que em faci por els projectes.

Intento lluitar contra això, intento fer aquelles activitats que es poden fer en menys de dos minuts, acabar-les i tancar-les. I les que duren hores o dies, trocejar-les en petites activitats que no em fa tanta por o mandra fer.

Sovint m'ajuda una llista d'aquestes activitats que vaig barrant a mida que les faig. Veig la llista, i veig que cada cop queden menys coses a fer.

Bé, em poso a procrastinar i deixo el post a mitges (o a quatre cinquens)...

Oiga, la notaría? (si se acerca mas...)

2008-12-08T22:30:00.003+01:00

Buscant el despatx del Sr. Notari Ochoa:

- Es el notario del 8-A? (ho porten els clients escrit així)
= No, aquí es el 41-BIS!

I un tip de riure entre les empleades...

Ioga

2008-12-02T23:17:00.003+01:00

Us he parlat mai del ioga? Doncs resulta que m'he posat a fer ioga, i em sembla una activitat (que no esport) força interessant. Si l'hagués de definir, diria:
. columna
. estiraments
. respiració
. concentració
. tranquilitat
Només volia dir això. I que si teniu curiositat i en teniu oportunitat, doncs proveu-ho, que és una activitat que s'adapta a tots els nivells, i potser us agrada i tot! Ommmmm.....

Novembre extrem

2008-11-27T22:46:00.005+01:00

A veure si faig un parell de posts del Novembre / 2008 / 2009, que he tingut un més extrem, s'acaba l'any, i en comença un de nou.

Pel que fa al novembre, possiblement hagi estat el mes més mogut dels darrers anys. Han passat moltes coses que m'han fet donar moltes voltes al terrat:

- Del primer i més important tema no en parlo, però pensem en ell i li desitgem lo millor. Anims!

- A la feina han vingut una enginyeria americana (os recibimos con alegria) que volia revolucionar la planta, connectant tubs per aquí i per allà i he fet de cicerone (una mica / molt / tota la setmana). He après moltes coses, potser la setmana en la que hagi après més coses en lo que va de la meva estada en aquesta casa. Realment ha estat genial. He après tant i queda tant per aprendre!

- A la feina també, després de passar tests i comprovar que no estic boig del tot (emperò sense certificat), superar a d'altres companys que no passen els tests, i no m'acaben agafant a mi i si als que tampoc tenen certificat ni han passat les proves però tenen bons padrins, o a d'altres que no han de passar les proves i els donen alguns dels llocs que hagués volgut per a mi. A vegades penso que no sóc prou bo a la feina, que sóc on no toca, que la feina no m'aporta res, i que jo li aporto ben poc, i que estic baix de moral. La sensació d'aquest mes és la d'un tren que se'n va (i jo no hi sóc dins).

- He rebut una abraçada d'algú que no esperava, i m'ha agradat. Parlant d'abraçades, a ioga vam fer una sessió d'abraçades (amb gent que apenes conec) i em va donar molt bon rotllo. Que no és que la dona no m'abraci o no em faci mimos, eh?! Que me'n fa, a vegades que massa i tot! ;)

- Aquest més he treballat com mai: de dilluns a diumenge, amb només dos diumenges a la tarda lliures. Sense exagerar, hauré fet unes 80 hores setmanals, comptant el transport. I exagerant, unes 1592 hores setmanals. Acabes el mes amb un bon estalvi (per les hores extra i per lo que no has pogut gastar), i penso: realment ha valgut la pena? (la resposta és que possiblement no)

- Pel cotxe nou, que és molt xulo i m'hi sento molt a gust. No és esportiu, però tira i és còmode. Vroummmmm.....!

- Perquè, en general, t'adones de lo que tens quan ja no ho tens: la salut, els amics, la felicitat, la feina, els diners. Quan hi és, és tot tan normal, però és quan no hi son que les trobes a faltar!

- Perquè no he pogut anar a l'hort en tot el més. A sapiguer com estan les tomaqueres, amb aquest vent. I les carxoferes, hauran crescut? He de plantar algun mandariner!

- I parlant d'extrems, avui erem a -4,6ºC!

I a vosaltres, us ha passat alguna cosa especial?

Nadal 2008

2008-11-16T22:56:00.008+01:00

Un any més, aquí estem preparant el terrenu de Nadal, de manera que dingú no pugui dir que no sabia què regalar-me. Així que us deixo unes idees, ordenades de qualsevol manera, perquè trieu lo que més gracia em pugui fer.

Benvolguts reixos,

aquest any m'he portat bé, molt bé. Sé que la llista és poca cosa, i probablement em mereixi més. Però ja ho sabeu, sóc així de modest, dono tant i em conformo amb tan poc... Així que com a recompensa al meu comportament, voldria (us exigeixo):

Un objectiu Sigma 30 1.4 HSM
Un objectiu Sigma 10-20 3.5-4.5 HSM (per a la meva Nikon)
Una pantalla d'enfocament partit, que potser trobarieu per ebay (per a una Nikon D40)

Un flexo amb LED per endollar a l'USB i veure les tecles, que costa d'escriure a les fosques

Un llibre de ioga, amb imatges, descripcions curtes, i poca literatura
Aquest any accepto els calçotets que en altres ocasions us he tirat pel cap

O mitjons
Em farien gracia un parell d'inalàmbrics (telèfons) per casa, però deixeu que sigui jo qui el tria (jo trio, vosaltres pagueu, si?)
Una tarja SD de 8Gb (al PCBox estan bé de preu)
Una tarja USB de 8 o 16Gb (al Mediamarkt...)
I com a cosa especial, us voldria demanar que em portessiu més temps lliure per gastar al 2009. Que de salut (per sort) anem bé, de cuartos, arribem a final de mes, d'amor anem servits;), però de temps de qualitat, anem més aviat justos. No sabria dir-vos on trobar-ne, però per això sou voslatres els reixos i jo un currante, no?

Si no hi sóc, podeu deixar els paquets als veïns de baix, que també són bona gent.

Atentament,

Xepe

PS: no feu cas al rei del cuentu (en JoanCarles) i no sigueu garrepes amb els meus regals, que això de la crisi i apretarse els cinturons és per als mortals, no per vosaltres!

7033 (no tinc paraules)

2008-11-05T21:56:00.003+01:00

Uns memes per passar el rato

2008-10-11T19:38:00.007+02:00

El company Mon, a través del seu bloc, em pregunta per uns memes, unes preguntes que han anat de bloc-a-bloc (Mon: on pares als Regnes?). Són aquells correus que a vegades rebem, i et demanen opinions del que fas i el que deixies de fer, però ho he trobat original i he decidit permetre-us espiar-me en aquest instant de la meva vida. Les qüestions són:

1.- Agafa el llibre mes proper, ves a la pàgina 18 i transcriu la quarta línea.
"La cultura del agro o agricultura es una actividad humana que ha permitido el desarrollo de pueblos y culturas a lo largo de miles de años", del llibre El huerto familiar ecológico, de Mariano Bueno (en aquesta pàgina només hi ha una gran foto i un peu de foto, que és el que he transcrit). Llibre de capçalera per a qualsevol horticultor.

2.-Explicar l’últim que he vist a la tv:
Miro ben poc la tele (no podriem dir lo mateix de les hores que passo davant de l'ordinador, però la tele la miro poc). I lo últim que recordo és ahir que vaig posar un pugrama sobre els Massais, just abans de fer la migdiadeta. No ens enganyem, els pugrames del National Geographic són de lo milloret per fer una becaineta.

3.- Quins projectes tens entre mans?
Varis que en tinc. A la veu de "ja!", instal·lar algun Linux que barrufi al meu netbook (en aquestsa moments estic descarregant el fedora). A més llarg termini, tenir un hort respectable (sempre com a hobby). El podeu veure aquí. I a més llarg termini, arreglar una casa que tenim a Mont-roig del Camp. I l'ampliació de la familia, clar. I trobar un camí cap a la felicitat.

4.-Quin material t’agradaria provar?
La setmana que vé tinc cotxe nou! Voldria fer un viatget amb la dona, a Teruel, posem pel cas. I bolets. Aquest any és any de bolets, i vull fer-me'n un tip. Per ara ja he provat: rovellons, camagrocs, trompetes de la mort i rossinyols. I receptes, a part del risotto que faig, recomanar-vos el llibre d'en Llorenç Petràs, venedor a la Boqueria.

I envio aquest repte a l'Esther, l'Arda, i a en Zinc Piritione.

Els homes que no estimaven les dones

2008-09-25T20:14:00.007+02:00

Eieiei, que eh trobat una yoya en brut! Es tracta del llibre d'en Stieg Larsson, Els homes que no estimaven les dones. Un totxo, si, unes 700 pàgines. Però una trama moderna, nova, que t'implica i et fa sentir lluny alhora. L'història d'una noia que desapareix, i s'intenta resolde el misteri. Típic? No! Si, es tracta d'un relat de misteri, on lo millor està per venir, però on l'investigador està liat en una trama políticofinancera, i no és un investigador, sino un economista. I et sents pròxim perquè REALMENT vols saber què passarà. I et sents llunyà perquè tot això passa a Suècia, parla de revistes d'allà, El Temps, l'Avui, la Gaceta d'Almoster o lo que sigui, perquè no saps si el que et diuen és real, i perquè et sembla que és TAAAN lluny. 101% recomanable!

Malauradament en Larsson ja no és entre nosaltres, i no va escriure molt. A veure si em pillo d'altres llibres seus...

Bateig de l'Aitor

2008-09-20T17:50:00.006+02:00

Cuidado que l'Aitor, el nen de cal M. R. us vigila...

El vam batejar la setmana passada, i el mossèn (que ens va fotre una bronca de cal Déu "per si de cas"), al acabar la cerimònia, ens va felicitar i ens va dir que haviem fet els batejos (els de 4 xiquets) amb cum laude.

Ja és tenir un futur prometedor això: el primer examen (sorpresa, perquè ell no es va preparar res) que li fan i el tiu va i ens treu nota amb llorers. Ves que no acabin donant-li la beca per la cumanió!

(aquell dimuenge, 30 piscines)

Renovació de DNI

2008-09-13T22:13:00.009+02:00

A la porta de la Poisianasioná:

Ara que estic fet tot un atleta (avui, 0 piscines), passo sovint per davant del molt honorable cos representat de l'autoritat, l'ordre i la llei que és la Policia Nacional. No tinc massa experiència en renovacions de DNI's ni de passaports, de fet em sembla que es renova això cada deu anys, no? Doncs fent números vaig trobar que de gent amb DNI a Reus n'hi deu haver ben poca (i de dropos, molts). Els meus resultats:

15 + 15 = 30 DNIs al dia : segons el cartell

200 x 30 = 6 000 DNIs/any : 200 dies de treball/any

10 x 6 000 = 60 000DNIs : en deu anys

Tema 1: Reus té una població de 104 835, segons l'INE del 2007, és a dir que hi han 54 835 persones indocumentades. "l'estat fomenta la ilegalitat del sistema en el que es basa"?

Tema 2: El Sr. dels DNIs en fa 30 al dia, és a dir, mecanografia 3 000 lletres en 8 hores. És a dir, fa un DNI cada 16min. El meu DNI té 102 lletres impreses que em fan a mi una persona única a l'estat espanyol (en la tercera Wiki-accepció). Posem que en són 100. És a dir, pica una lletra cada 9,6 segons. No hi ha en tot aquest venerable cos dingú que sàpiga escriure més ràpid?

Deixa't el sumbreru, sispli!

2008-09-12T22:42:00.007+02:00

Reus Deportiu. Surto de la piscina* cap als vestuaris. Sona la música de Dos quarts de deu setmanes, amb la veu estripada d'en Joe Cocker "... take out our coat... reeeal slow... take off your shoes...". La Kim Bassinger entra a les dutxes. Em mira. D'aquella manera que només vosaltres (benvolguts lectors i lectrius) i jo sabem. Se'm insinua. Em desitja, segur. Tot és massa maco. En el moment en que casi que em toca la mà, m'adono que estic als vesturaris d'homes, i que MAI coneixeré a cap Kim Bassinger (en aquest stage).

En el fons, l'història té un final feliç perquè, envoltat de tots aquests homes peluts, no se'm cau la pastilla de sabó a terra. Ufff!

(*: avui, 30 piscines)

Onze de setembre

2008-09-11T09:20:00.005+02:00

(wiki)

Jo també he estat en Michael Phelps

2008-09-08T18:36:00.004+02:00

Encara que no ho recordem, tots hem estat els Michael Phelps de la nostra "promoció".

(i ja que ho pregunteu, ja faig series de 30 piscines!)

La meva relació ... amb l'esport

2008-09-04T22:30:00.004+02:00

[aquí falta una foto que és molt graciosa però que m'he deixat a la feina. Demà la poso, ja veureu que bona!]

Lo que us deia, que ara ja faig part de l'èlit esportiva (i social) de Reus: sóc soci del Reus Deportiu!

Hi faig natació, he fet 12, 16 i 20 piscines, des de diumenge. Si bé al principi no era molt, ara ja és mig quilòmetre... que no és que sigui molt tampoc, però que ja és més que abans que era menys. Però bé, vaig perl bon camí, no? Apart, hi han saunes seques, humides, jacuzzi, i més jacuzzi i una segona piscina. I una tercera per nens.

I apart hi faig ioga. Mai n'havia fet, i bé, és curiós. Bàsicament, seus, t'estires, et remenes pel terra, i fas estiraments - que van bé per al body. Hi ha molta psicologia i suggestió, com ara "ue bé que estas" "quina tranquilitat" "no et fa mal res"... Ah, faig hata ioga, versió Shivananda, que és una rama física i fàcil per als no iniciats. Si mai levito (encara que siguin 2cm) us ho faig saber. I promess.

Llamp de rellamp!

2008-08-31T22:24:00.006+02:00

Sonen sirenes, borden gossos, ploren nens... Definitivament, plou! He aprofitat per treure el trípode i intentar fer alguna foto: enficar manualment, treure l'estabilitzador òptic (posar el trípode), deixar el mirall alçat per evitar vibracions, exposició llarga i subexposada (5-10s a f13 per exemple). I a esperar que en equest interval de temps vulgui llampegar (que si sentiu el tro és que ja feu tard).

Us volia parlar del meu apuntament al Reus Deportiu, però ho deixem per més endavant (avui 1er dia, he det uns mísers 300m de piscines, i ja hi he deixat el fetge. Esperem que amb el temps les coses millorin!)

Una d'elfs

2008-08-24T12:26:00.003+02:00

- Com es diu l'elf que fa de cambrer?
...
= Éldelbar! :-D

- I el que és butanero, fill del cambrer?
...
= Éldelgas, fill d'Éldelbar! :-DDDD

Arròs de gambons

2008-08-16T15:45:00.007+02:00

Apart de recomanar-vos la fantàstica revista que és Descobrir Cuina, una de les moltes revistes en català que es publiquen avui en dia, he fet unes "Gambes vermelles rostides amb arròs rossejat", una mica tunejat amb lo que trobo al meu súper del meu cor, el Mercadona. Entre altres coses, no he hagut d'anar a plaça (per buscar ingredients de la paiella, però si que hi he anat a buscar-hi altres coses), i la factura ha passat dels 20€ suggerits a la revista a 5 o 6 sense obtenir una disminució significativa en la qualitat del producte final.

Recepta del meu arròs amb gambons (serves 4):
- 20 gambons
- 200g d'arròs bomba
- 2 dents d'all
- 2 cullerades soperes de tomàquet
- 2 + 3 cullerades d'oli verge
- 750ml de brou de peix (o aigua)

Peleu els gambons, treient el cap i deixant la cua. Reserveu tot el que treieu (cap i closca)
Fregiu en una cassola els alls aixafats, sense pelar (a foc mig). Quan estiguin ben fets, afegiu els caps i les closques, i el tomàquet (cuidado, que esquitxa). Quan hagi reduït el tomàquet, hi afegiu el brou (jo he fet servir el d'oferta, ni l'aigua ni l'Aneto, que val un ull de la cara 6€!), que faci xup-xup 10min a foc mig i tapat.
Mentre, poseu la paella a calentar, amb l'oli (3 cullerades), poseu les cues de gambes salades, que es facin (es fan en un plis-plas, no les deixeu més d'un minut). Aprofiteu l'oli i tireu l'arròs, que es nacari (del verb nacarar, que vaig aprendre de la paellada, i que utilitzo ara enlloc de dir rossegi, de ros, i quedo tan bé i tan professional). El nacarat significa que l'arròs es queda mig transparent i doradet.
Coleu el brou, i afegiu-lo a l'arròs. Primer el foc viu, després el baixeu. Està llest als 10-15min (aneu-lo provant).
Presenteu-ho amb les gambes a sobre, com he fet jo.

Què anava a dir...: no sé si és millor utilitzar una paella gran o una de petita. Aquesta vegada he utilitzat una paella on el gruix de l'arròs era inferior a 1/2cm, i m'ha agradat com ha quedat. Tampoc sé si hagués estat bé posar ceba o pebrot vermell, o pebre. Ja direu!

Zenc Piritinionitonite

2008-07-23T22:58:00.004+02:00

Ei, que l'insoportable Ximo m'ha avisat d'un nou blog (bloc?) que ha trobat naufragant per internet, La Iaia Té Caspa. La veritat és que és de lo milloret que he trobat, frec divertit, una mica àcid... Aixins que us el recomano 101% (però el fet que us poseu a llegir-lo que no signifiqui que ens deixeu de llegir, eh?! Ni a en Ximo ni a mi, que no me'n enteri!)

Deures: per solidaritat amb en Zinc (en català Zenc, o millor no traduïr noms?), cercaré el llibre Tom Jones, de Henry Fielding. I fins i tot potser que el llegeixi, ves per on!

I de pas posaré un apartat nou al meu blog, algo així com uns webs fitxatges. No sé ja trobaré un nom.

Perquè no pots matar un LEGO penjant-lo...

2008-07-22T21:54:00.004+02:00

No sé d'on l'he tret (i no poso link de l'original) però

sóc fan dels LEGOs, i
la tira és BO-NÍS-SI-MA!

Dinàmica de grup

2008-07-22T13:54:00.006+02:00

Si mai us diuen que na Maria és la dona d'un home de negocis d'èxit, i que se sent infeliç amb la seva parella. Que un dia que ell és de viatge de negocis, ella decideix anar de fiestuqui. I que allà coneix a l'Arturo (no s'especifica si només lliguen o si realment lliguen-lliguen). Que després de lligar ella torna cap a casa, però hi ha un riu, i que la barca i el barquer li volen cobrar per creuar el riu, i que ella veu que de l'altre costat hi ha un boig amb un ganivet que la vol matar, i que el barquer diu que si no paga, no passa. I ella no du diners. Però ha de passar, ja que aquell matí torna el seu marit. I que recorda que per allà vivia un company seu, ell enamorat d'ella, però era un amor no correspost. I li explica tota la història i li demana diners per creuar, però ell diu que no. I que al final, sense diners, ella decideix creuar el riu (posem que nadant). I que de l'altre costat, va el boig i la mata. I si finalment us pregunten: qui és el responsable d'aquesta mort? Del marit? De na Maria? De l'Artur? del barquer? del boig? ...què dirieu?

[...temps de reflexió...]

En un grup de 6 persones he estat l'únic que ha cregut que la responsabilitat era de na Maria. Ho hem discutit durant 30min. Els demés deien que el boig era el responsable, i una mica tots per estar enmig del cuentu. No he aconseguit convèncer-los, encara que a la conclusió hem dit (de mutu acord) que si, que la Maria també era una mica culpable. La meva justificació era que a un boig no se'l pot fer responsable (ja que és boig de cal Loco!) i la Maria ha tingut la opció de no creuar, per tant la responsabilitat era tota seva. Una mica de pressió, al ser l'únic que insistia sobre aquesta opció :-P

Qui té raó? Al final ningú, ja que es tracta de discutir, i veure qui diu què i qui organitza, i qui parla i qui deixa parlar (però m'han dit que al Corte Inglés m'haguessin agafat, que aquesta és una prova que fan i que agafen a qui responsabilitza a la Maria dels actes)...

Bé, ara ja sabeu què és això de les entrevistes de grup!

Recepta de pa per a un nen de 6 anys

2008-07-20T21:13:00.007+02:00

Ei, que ja faig pa! Era una de les coses aquelles que et dius que ho has de saber fer i que, les poques vegades que ho he intentat m'ha sortit un nyap... Aquesta vegada no, la recepta funciona. Necessitareu:

500gr de farina - jo he fet servir la integral del Mercadona
25gr de llevat fresc - el trobareu a refrigerats, amb els iogurts
2 cullerades de postre de sal
250ml d'aigua - tebia millor
1 culleradeta de sucre

Apart, també necessitareu:
- Un bol gran
- una cassola amb tapa, d'uns 30cm de diàmetre i uns 15 d'alçada
- un forn que arribi a 250ºC
- paper antiadherent
- poc temps: 10min, 5min i 5min dispersat en 10-20h.

La gràcia d'aquesta recepta és que és molt senzilla i no demana utensilis ni ingredients rars.

00h00: Poseu tots els ingredients en un bol. El llevat, millor si l'esmicoleu abans. Us quedarà la pasta típica del pa, a mi em va semblar casi massa seca, però vaig seguir. En feu una bola i cobriu el recipient amb cel·lofan entre 8 i 18h perquè s'infli. Deixeu-ho a temperatura ambient (per exemple dins del forn).

14h00: La pasta haurà doblat el seu volum. Us enfarineu les mans, enfarineu la base (el marbre/silestone/fusta) i l'estireu una mica. La doblegueu. La torneu a estirar... unes 10 vegades en total. La tapeu amb el cel·lofan altre cop, unes dues hores més.

15h30: Poseu el forn a tope, dalt i baix, amb la cassola i la tapa dins.

16h00: Agafeu la bola de pasta, i amb un ganivet o una ganiveta d'afeitar hi feu uns talls, d'un centímetre de fondaria. Hi podeu espolvorejar farina per sobre, que queda més campestre ;-). Poseu el paper antiadherent a la cassola, no cal que quedi bé ni maco. Hi poseu la bola de pasta. En aquest paràgraf no us he dit de remenar la pasta, oi? Doncs no ho feu, que la pasta té gasos dins i no volem que es perdi. Seran els forats del pa. Ho poseu al forn, dins de la cassola, i la tapeu. Ho deixeu així 30min.

16h30: treieu la tapa, baixeu la temepratura a 220ºC i espereu 15minuts més a que es dori la crosta. Oficialment està fet quan la part de dins està a 98-100ºC.

16h45: pareu-ho tot, treieu el pa i deixeu-lo reposar, que corri l'aire per sobre i per sota de la fogassa. Ja està!

Nota: la recepta està treta d'aquí.

Wii fit

2008-07-13T20:36:00.004+02:00

Ja tenim la Wii fit, aquella catifa (tècnicament un step) que es connecta a la Wii, et calcula el pès, i et permet jugar en jocs com ara esquí, footing, "boxa rítmica", ioga, corda fluixa (amb salt inclòs), un hula hoop, "cabes" de futbol...

Diuen alguns que, a més a més d'un joc, és una màquina amb la que pots perdre pès, i tonificar els teus músculs. Així que m'he proposat com a objectiu el perdre 6,5kg en dos mesos només jugant a la Wii fit una mitja hora diària, i sense cap variació més (faltaria més que algú em fotés el meu croissant de xocolata els diumenges!). Que funciona? Fantàstic! Que no? Pues com a mínim m'ho passo bé, que la Wii fit és força entretinguda.

Per ara, les dades de partida són 79kg, 1.80m d'alçada, i totalment incapaç de fer més de dues flexions com Déu mana. Ah, segons la Wii, tinc una edat d'uns 40 o 50 anys, al límit del sobrepès, i un amateur en qualsevol esport. Gracies pels ànims, Wii!

PD: us permeto que em tracteu de gos, dropo i tot lo que sigui pel fet de que em faci mandra fer esport fora del menjador... :-)

Shift

2008-07-12T19:58:00.003+02:00

Genial aquest joc, shift (girar), no massa difícil i comentaris graciosos, Apart té una vessant moral: a la vida si no pots resoldre les coses com vols, només cal enfocar-les des d'un altre punt de vista. Sort!

2008-07-12T10:24:00.002+02:00

Em vull presentar a un concurs de fotografia. Des de que sé de l'existència del trainspotting - apuntar matrícules de vagons i/o trens, i veure quines freqüències tenen - que m'ha fet gracia fer-ho, i sobretot he tingut ganes de fer-ne fotos. L'estació de Reus no és maca que diguem, però crec que pot donar bastant de joc. Penso en un vespre, trípode muntat, poca llum, i fils d'aquells dels vagons desfilant. Penso en els últims viatgers que arriben cansats a casa, també en moviment d'aquell que sembla mal fet, però està mal fet a propòsit. Penso en l'estació deserta, amb tota la porqueria encara per escombrar. Així que, per poc que pugui i en tingui ganes i temps, m'apuntaré al concurs Caminos de hierro. Algú s'apunta amb mi? Algú té alguna idea concreta de fotos a fer (una estació en ruïnes, una via morta, un tren rovellat...). Va que si guanyo convido a sopar!

Sant iPhone (II)

2008-07-10T22:11:00.004+02:00

Si jo em queixava pensant que l'iPhone costaria 120€, ara resulta que si, que et pos fer amb el terminal, però que 1) et costarà fins a casi 400€ o 2) gratuit si vens la teva ànima a Movistar durant DOS anys i et compromets a un consum d'entre 80 i 120€ mensuals!

(guardeu-me'n un, però guardeu-me'l bé que trigaré un temps en venir-lo a buscar!)

Demà, Sant iPhone!

2008-07-10T17:28:00.005+02:00

Demà, Sant iPhone 3G... jo no tinc cuartos per gastar-me en aquestes tonteries, però estaria encantat (si, si, en-can-tat!) de trobar-me'n un sota el coixí! De fet, trobo xula quasi qualsevol cosa que tingui l'enganxina de la poma mossegada... digue'm consumista :-P

PS: pels qui encara no ho sabeu (en quin món viviu?!) demà Movistar posa a la venta l'iPhone. Jo per ara em em quedo amb Vodafone, per haver-los venut l'ànima per un míser Nokia.

PS2: la poma mossegada és el símbol d'apple. En informàtica es parla molt de bits (binary digit) i bytes (uns i zeros). I bite (en anglès sona igual que byte), és una mossegada. I heus ací l'origen d'una marca, una poma mossegada.

previsió meteorològica

2008-07-06T09:09:00.003+02:00

Ens despertem amb els sorolls de la tronada que hi deu haver aquí a prop, possiblement Cambrils, o en algun lloc del mar, però a prop. Obrim els ulls i fa un sol d'aquells "de diumenge". No pot ser, no entenc res. Dropegem al llit. Tornem a sentir més pata-tratarapatapum pim-pum, ara de la muntanya. Si, està mig ennuvolat. jo volia anar a l'hort, però si ha de ploure, ho deixo per demà. Miro la previsió meteorològica aquí (diuen que és força fiable), i em trobo amb això:

[Precipitacions] ...En general seran en forma de xàfec i tempesta i d'intensitat entre feble i moderada, si bé localment seran fortes i aniran acompanyades de calamarsa.

És a dir, que
1. Això no és una previsió ni és res. Que no plou, però que pot ploure una mica i plourà una mica més en algun indret que no et penso dir... va home, va!
2. El meteoròleg de torn, que no es mulla. Per dir això també puc utilitzar les cartes del tarot, o el fons de les tasses de cafè (cafè sol, però en català, un cafè sol es diu un cafè, i no un cafè sol, i ja s'entén que va sol i no es talla ni s'aromatitza. Que si anés acompanyat, tindríem un tallat - i no un cafè tallat - , o un cigaló - o carajillu, que tampoc està acceptat, però tothom ho diu)
3. El temps (com el món) s'està tornant boig?

Se'ns casen!

2008-07-05T16:24:00.003+02:00

Si algú veu aquest porno-chacho, que el feliciti, que se'ns casa d'aquí a 15 dies! (nom de batalla: "Phoski"... i diu la llegenda que si li dones un Phoskito, remena la cua)

Com confondre a un idiota

2008-07-02T22:26:00.004+02:00

No és que els meus benvolguts lectors ho siguin, però aquesta broma és boníssima! (jo he trigat una mica a entendre-la, tot sigui dit)

Entrevista II

2008-07-02T20:07:00.004+02:00

100 persones, 8 places, ... suposant que els tests m'hagin nat bé, que passo la segona entrevista (en anglès), els treballs de grup, xerrada amb algun directiu de la casa, curs d'un any, al carrer si no l'aprovo, tot combinat amb una baixada de sou del 30-40%. On m'estic ficant?

Ei, que si algú vol un enginyer elèctric amb idiomes i ganes de gresca i xerinola, que que em digui algo! :-P

Entrevista

2008-07-02T10:23:00.006+02:00

No voldria quedar vulgar ni groller per la imatge que he rebut avui (no diré de qui) i que incloc en aquesta entrada, i tampoc no sabia com dir-vos que avui tinc l'entrevista de treball que pot decidir el meu futur a curt / mig termini (desitgeu-me sort!) i que estic una mica nerviós, alhora que desanimat, eufòric, preparat, apàtic, segur, passota i una quants adjectius més.

Així que, per una part he estat revisant els apunts del curs de sistemes que vaig fer ara fa dos (tres, perdó!) anys. També m'he estat fent preguntes a mi mateix "perquè creu que l'hauriem de triar a vostè i no a un altre candidat?" (està de conya, oi?!) "digui'm algun defecte que pugui tenir..." (jo, defectes? Vostè no sap qui sóc, oi?) "prefereix treballar en equip o sol?" (treballant sol soc boníssim, imagin's si treballo en equip!) "do you mind if we have this interview in english?" (If, if, que fa tres anys que no toco l'anglès i ja no estic tan fluent as I used to be) (i en castellano, que también lo xafo, que io estube en la plassa roja selebrando lo del futbol, eh?!)

I per altra m'estic medicant amb això:

(eieiei, que si ho trobeu molt malsonant ho trec del blog) (eieiei, que el medicament no me'l prenc ni m'hi sento identificat, només que m'ha fet gracia i no sabia com posar-lo)

Canon XSi

2008-06-30T16:58:00.005+02:00

Anunci de la Canon XSi (aquí em sembla que és/serà la Canon 450 o Canon 1000). S'han pres unes 60 000 fotos per fer-lo, i s'han hagut d'anar ordenant una a una... això si, les fotos estan fetes amb una desena de Canon's 1D MarkIII! Perquè us feu una idea, la Canon XSi val uns 500€, mentre que la 1D en val uns 3 000.

L'anunci és xulo i original, però fer-lo amb una càmera que no és l'anunciada és una mica de falta de confiança en el producte, no?! Aquí podreu veure al making off de l'anunci.

Una d'Alan Watts

2008-06-29T18:41:00.003+02:00

Thinking is like boiling an egg.
It takes it's time, but when it's done, it's done.

Alan Watts

És a dir, que les reflexions o pensaments poden trigar el seu temps. Però una vegada fets, donar-hi masses voltes arriba a ser perjudicial (menjar-se massa el coco, diem nosaltres).

Bresca

2008-06-29T13:12:00.003+02:00

L'Alba i en Xavi surten avui retratats al suplement de La Vanguardia. Tot el que puguin dir del Bresca és cert, però es queden curts. Hi hauré anat 3 o 4 vegades (lo que em permet la butxaca, que tampoc no és un lloc barat), i el que en destaco és un ambient trnaquil, relaxant, i una cuina senzilla però exquisida. És dels llocs on veus el tamps passar, gaudeixes cada mos que fas, i estàs concentrat amb els cinc sentits (qui en tigui sis, doncs sis sentits) el lo que tens al plat. Si no sabeu què demanar, deixeu-vos portar per l'arròs amb llangonissa, o l'amanida de tonyina, i el ravioli de poma.

PD: aquestos paios son els culpables dels concursos de paelles als que assisteixo des de fa dos anys! (aquí i aquí)

PADRE, on me'ls has deixat?!

2008-06-26T21:15:00.005+02:00

"Su declaración ha sido tramitada por los órganos
de Gestión Tributaria, estimándose conforme
la devolución solicitada por usted,
sin perjuicio de las comprobaciones
que pudieran realizarse posteriormente
por la Administración Tributaria.
Su devolución será emitida en los próximos días."

Tot això està molt bé, però... els meus cuartos, on són?

Fotos (de Mont-roig)

2008-06-25T22:21:00.003+02:00

Estava l'altre dia surfejant per flickr i se'm ocorre buscar "Mont-roig", i no és que hi hagin moltes fotos, algun centenar, i entre el centenar en trobo una d'un tal Vittis. La foto de Mont-roig que publica no és de lo millor, però miro una mica més al seu àlbum i ... oh, sorpresa! Té una col·lecció im-pressionant de fotos amb una forta dosi de postprocessat, retocades, colors saturats, collages, muntatges HDR, d'una bona pila de pobles del Baix Camp, Ribera d'Ebre i algun viatge que suposo que haurà fet.
El felicito (en anglès, I felicit you! perquè és lituà, però jo el lituà no el parlo), i li dic que Mont-roig bé es val una foto més. Total que el noi, torna a Mont-roig, fa més fotos, i avui rebo un correu dient-me que ha tornat a Mont-roig, que ja les té. M'hi tiro de cap, és clar. Que xules! Per una part reconec tots els llocs, i per altra banda no m'acabo de creure que allò sigui aquell carrer trist i fosc (i gris) o aquella casa semiderruïda... bona feina, Vittis!

Si sou del terrenu, doneu-hi un cop d'ull (aquí), que possiblement trobeu fotos que reconeixereu!

Un dia de cada dia

2008-06-22T13:03:00.005+02:00

Sona el despertador a les 06:20 GMT+1 amb una precisió de +/-0.00000000063% (dic això perquè el meu despertador es connecta cada dia amb un rellotge atòmic que està situat al Physikalisch-Technische Bundesanstalt de Braunschweig i m'assegura una deriva inferior als 2s en 1 000 anys. Iupi, mai faré tard). Torna a sonar. I una tercera vegada. Sona el mòbil de la dona. Em llevo. Engego l'ordinador, preparo unes torrades, galetes o lo que sigui, i bec un got d'aigua. Miro Els Regnes Renaixents i em dono de menjar i trobo feina. Si no n'hi ha m'espero a ser a la feina, a veure què fem amb un o dos companys de feina. Miro també els meus dinaosaures de Dinoparc i els faig lluitar. Ara fa poc hem gunayat una guerra amb un clan rival, i no gracies a mi, tot sigui dit :-(. També faig alguna acció a Travian, com per exemple fer creixer el blat. Agafo un entrepà del congelador, que estarà descongelat en 3h, un iogurt líquid i una peça de fruita.
A les 07:00 quedo amb un company per omplir el cotxe. Aquesta setmana em toca a mi agafar el cotxe. Durant el recorregut acabem d'omplir-lo. Som quatre, i tenim 60km a fer abans d'arribar. En el fons em sento ecològic pel fet de no anar sol. La meva cartera també es sent ecològica, estalviem en total 7 200km al més de gasolina. Tres dormen, mentre escoltem a en Basses, tan interessant i entretingut com sempre. L'Enigmàrius ens indica si anem bé de temps, o fem tard. Depèn de si ho escoletm a la cruïlla amb la carretera nacional o encara no hem arribat. Aquest programa dels matins és d'aquells que passaran (ja han passat) a l'història per molts de nosaltres. Com quan treballava a la Nissan amb Catalunya informació i els bikinis de sobrassada que em fotia, atrapat a la ronda de dalt.
A les vuit, minit més, minut menys, fitxem. El clonk-clonk del rellotge-de-fitxar també és característic. Engego l'ordinador mentre posem aigua al bullidor (el kettle, com diuen els anglesos). Farem dos o tres tes durant el matí. Llegeixo la Vanguardia, mentre bec el té (a diferència del principi, que assaboria un Twinnings, ara tenim Hornimans, i només el bec), a no ser que tingui quelcom urgent a fer (llavors substituïriem LV per la feina urgent, però també em beuria el té. Solc passar el matí davant de l'ordinador, encara que tampoc és rar que vagi a planta a prendre mesures, o mirar els canvis a fer o el resultat de canvis fets (no ho he dit, però sóc tècnic en una fàbrica, m'ocupo de les modificacions).
El matí sol passar ràpid, no perquè em diverteixi, que diuen que si el temps passa ràpid és que t'ho passes bé, sino perquè hi ha molta feina. I molta feina, si, però els resultats són minsos. J ocrec que hi ha molta paperassa, i la feina està poc definida i és poc concisa. I el jefe també és poc concís. A vegades també penso que sóc lent i poc eficient, però com que apenes hi ha tracte amb el jefe, em sembla que això no ho sabré mai. Això i les reunions amb ell és una de les coses que més trobo a faltar. No hi ha cap direcció definida, i aquesta no-direcció va canviant amb el temps. No m'importa massa ser ineficient en aquestes condicions - en dono les culpes a l'organització i tinc la consciència tranquila -, però m'agradaria que em critiquiquessin (a la cara i amb bones paraules) i poder millorar. Crec que és un gran error no comentar i discutir les errades, les maneres de millorar, i en general, com van les coses al departament. He intentat canviar-ho, però és com si parlés amb les parets, així que "si no puc vèncer al meu enemic, m'uneixo a ell". Si, ara estic una mica més del lado oscuro.
Faig un entrepà a les 10:00, miro microsiervos, i a vegades engadget, depenent de lo gran que sigui l'entrepà. Mai sé de què serà, ja que hem agafat el (bon) costum de fer-ne 8 ó 10, embolicar-los amb paper de plata, i no posar nom. Me'n alegro el dia que és de tonyina o pernil salat. Està menys bé si és de formatge o pernil dolç. A les 13:00 prenc la peça de fruita, que sovint és una poma.
A les 15:15 que acaben sent les 15:30 tornem cap a casa. Sovint tinc la sensació d'haver fet poca feina. No, no, poca feina no. Sovint tinc la sensació que encara queda molt per fer. Estic content quan torno a casa cansat amb la sensació d'haver fet molta feina.
Desefem el trajecte fet, i quan arribo a casa em preparo el dinar: mirar què hi ha a la nevera, calentar alguna cosa. M'agrada l'arròs blanc amb formatge i pebre. I m'agraden les llenties a la riojana Litoral. Si estic mandrós em prenc només un cafè amb llet ben gran, unes galetes i una peça de xocolata. Sec a l'ordinador, miro el correu. Em plantejo si faig migdiada, vaig a buscar a la dona vaig al meu hort, o llegeixo o estudio una mica. Avui tinc hort. Rego, trec herbes, cullo alguna cosa (ahir vaig collir els primers tomàquets xerry!).
Normalment preparo jo el sopar i paro taula, ja que la dona té un horari bastant malparit, sol arribar a les 20:30. Sopem mentre mirem el telenoticies, ens expliquem algun problemilla, alguna vivència del dia. Normalment em dutxo al vespre, abans o després de sopar. M'afeito (cada 2 o 3 dies). Googlejo una mica més, llegeixo al llit ara toca La lógica oculta de la vida, de Tim Harford. Solem apagar el llum a les 23:00 (23:30 si m'apures o la lectura és interessant). Bona nit!

I la foto

2008-06-21T13:53:00.004+02:00

(no cal ser un Ferran adrià/Santi Santamaria per adonar-se que hi falta el topping de dalt!)

Panna cotta

2008-06-20T20:33:00.002+02:00

(foto d'aquí a una estona)

Un plat que sembla tan difícil i que en el fons és tan zenzill de fer. Necessitarem:

- 250ml nata de nata per muntar
- 250ml de llet (sencera, millor)
- 50g sucre
- gelatina
- "algo més" (vainilla, pell de taronja, cafè, mango, ...)
- algun topping (en el sentit ampli de la paraula: lo que anirà al top del flam)

Posem 3 fulles de gelatina en remull. Posem la llet, la nata, el sucre, i l'aroma (jo utilitzo sucre vainillat) en una cassola, i remenem. Quan comenci a prendre el bull, ho apartem del foc, i remenem uns 2 minuts. Afegim la gelatina, remenem una mica més. Finalment, ho posem en gots, motlles de flams, un Tupperware, o el recipient que ens sembli, i esperem 12 hores a la nevera.

A partir d'aquí, per la presentació, hi poseu lo que us sembli... és típic presentar-ho amb un coulis de maduixes (250g de maduixes passades pel passapuré, potser una mica de sucre), o fer un muntatge més elaborat (he vist panna cotta de coliflor!). Jo solc posar farina de galeta Maria a baix (Mary biscuit flour at the bottom), la panna cotta enmig, i confitura de cireres que vaig fer la setmana passada i em va quedar massa líquida, a dalt (cherry marmelade on top).

Que vagi de gust!

De festa

2008-06-20T20:17:00.001+02:00

Socorrrrrs!

La meva dona se'n va de festa amb les amigues
i no em deixa res preparat per sopar!

Sii!

2008-06-17T22:10:00.004+02:00

Ja sabem on 'nem a parar, oi? Sisi, pues ja la tinc. Ara estic aprenent a jugar a tenis, una mica de boxa, bitlles... I tot això sense sortir del menjador de casa!
PS: Apart, el link on us porta la foto és una col·lecció d'estadístiques estúpides però divertidíssimes. Si teniu 1/2 hora (dos hores), passeu a donar-hi una volteta, home!

Wii Fit

2008-06-15T22:01:00.004+02:00

Ves que no ens trobem un dia d'aquests amb un tros de plàstic com aquest a casa...

La paròdia és bona, fa comentaris com ara "enlloc de gastar-te 3,50$ en un cercle de plàstic, gasta't 90$ en aquest joc", o bé "ara que saps posar el peu dret darrere l'esquerra, atreveix-te a posar l'esquerre darrera el dret", o encara "perquè portar al teu nen a jugar a l'aire lliure si ho pot fer davant la tele"...

People say that Wii can be quite boring at the end. You'll never know if you don't even try it! ;-)

Fideuà

2008-06-14T15:22:00.004+02:00

Avui m'he atrevit a fer (per primera vegada) fideuà. No he utilitzat cap recepta (sóc així de xulo, jo!), i he fet servir:
- 1/2 l de brou*;
- fideus curts, "del 2";
- una sipia gran;
- 1/4 de ceba;
- 3 dents d'all;
- Oli i sal.

Utilitzo una paella antiadherent, que possiblement no sigui lo millor, però és lo que hi ha. Faig un sofregit amb la ceba. Hi afegeixo l'all a mitja cocció. Mentres, netejo la sipia, que tallo a daus, i la poso a fregir al final. Poso els fideus a torrar-se. Quan comencen a estar torrats, els deixo encara una estoneta més.
Mentres, he calentat el brou en una cassola. El poso a la paella, que cobreixi els fideus, baixo el foc. Vaig afegint brou, i remeno (a diferència de la paella, es pot remenar una fideuà?). La cocció dura poc, uns 8-10min. Quan acabo, hi poso un drap sobre pq covi una mica. Si fós una paella, hi posaria romaní, i ho faria covar una mica. L'aroma que queda és fantastibulós!)
Comentaris nostres: la fideuà no queda seca, però tampoc caldosa, que és el que volia. La fideuà no ha sortit massa gustosa, l'all i oli s'ha emportat quasi tot el gust. A la dona li hagués agradat que els fideus quedessin més secs (que no més fets). Potser un moment al forn?
I els vostres comentaris, quins són? Quin és el vostres secret per fewr una bona fideuà?

*: he utilitzat brou del Mercadona. Ja sé que no és la millor opció, però no tenia temps ni ganes de preparar brou (peix mecànic, verdura, una patata, posar en fred i fer bullir 1/2hora, treient l'escuma).
Un altre tema és l'origen de la paraula fideuà. És clar que ve de la paraula fideu, i que s'huaria de dir "fideuada" (com de calçot surt la paraula calçotada, o de cargol, cargolada - caragolada?-), però és que el plat s'ha dit sempre així, i sempre s'hi dirà - per part meva!

Vacances a Andalusia (3- Xerès-Càdis-Ronda)

2008-06-10T20:16:00.008+02:00

Xerès (Jerez de la Frontera) ha estat sens dubte el lloc que ha tingut més glamour, on es respira millor Andalusia. Us recomanem l'hotel Los Jándalos, una visita a la Real Escuela Andaluza de Arte Ecuestre (no fan espectacle tots els dies, però com a mínim feu una visita a les cavallerisses i els entrenaments, al matí).

També vam trobar El Gallo azul, un lloc de tapes súper-recomanable que vam trobar per casualitat - i resulta que és un lloc famosillo, ja que, apart del singular edifici, les tapes estaven de la muelte!

Veure Xerès sense beure xerès, és com no haver-hi anat, així que vam ver una visita a les bodegues Gonzalez Byass (el Tio Pepe). Una mica molt enganya bobos, però era la ocasió, no?!

Arribem a Càdis. És una ciutat contradictòria. Recorda les grans ciutats, ja que té grans monuments, recorda les ciutats marítimes com Lisboa, i recorda les ciutats nordafricanes, per lo destarotada i bruta que està. El casc antic té encant, això si.

Em referia a això... oi que sembla que estiguem en qualsevol poble fa 30 anys?

Es barreja una mica d'Andalusia, una mica de "provincialisme" (jo tenia la sensació de ser al Perelló, de debò), de ciutat oblidada de la ma de Déu. I si, la llum, ara que ho dius, és com si haguessin posat el doble de llum a tot arreu, de manera que les places tenien massa sol (com les fotos sobreexposades) i els carreronsm que haurien de ser foscos i tenebrosos, tenien el seu punt just de llum.

Vam seguir per una ruta, la de los pueblos blancos, un seguit de pobles (blancs!) que ens porten a Ronda. La ruta no és ràpida, però els pobles són macos, i algunes vistes també (aquí, el Port del Boyar). Per aquí hi ha el poble d'Espanya amb més pluja (amb la pluviometrositativa més plujosiva de tota).

Arribem a Ronda, on hi havia processó, visitem una mica, baixem per fer la foto del pont nou (a l'esquerra, el Parador de Ronda), visitem el poble i ens quedem a dormir en un antiguo palacete del s. XVII restaurado força bufó.

Canvis

2008-06-08T20:08:00.010+02:00

Que hi hagin canvis a la feina no sol ser cap cosa bona. Tens sort si aquests no t'afecten directament. Em trobo que, en un principi, tenim un acord sobre el camí a seguir, un pla de ruta, de desenvolupament professional. Amb el temps, al final del túnel, quan començo a veure la llum, resulta que és un tren que vé en direcció contraria. He de tornar a començar el camí fet durant anys. Perquè? Perquè si. ("perquè si" és una raó que en alguns llocs val per tot). A vegades tinc la sensació que en alguns departaments, les decisions es prenen jugant a daus. En el departament de planificació / assumptes econòmics per exemple. En el de RRHH.

En el primer cas, en el fons són ells qui dirigeixen l'empresa cap allà on volen. No s'adonen que estan capitanejant un transatlàntic, un petroler, i que aquest té la seva inèrcia i no és possible fer les zega-zagues "perquè si"? Imagineu-vos (no us ho imagineu, veniu al meu lloc de treball i us ho ensenyo), que fa deu anys compreu un carregador de bateries, que en fa cinc feu el projecte, i que ara (finalment) decidiu instalar-lo... Dit d'una altra manera, us comprarieu un ordinador fa deu anys, aprendrieu a programar ara en fa cinc, i us decidirieu endollar-lo a internet ara?

En el segon m'afecta a mi directament. Si arribem a un acord (no escrit, és cert), no és correcte desdir-se'n "perquè si". Aquestes coses no es fan. Sóc persona, tinc familia, una hipoteca, unes despeses i (tenia) uns plans per al futur, i ara es queda en aigua de borratges, com diuen aquells. Resulta que possiblement hagi de passar un curs, possiblement un anyet de res, sou a convenir, si el suspenc, a la calle, i si l'aprovo ja ho veurem.

Tot això em fa reflexionar, i en trec una conclusió que espero que em serveixi. I m'agradaria que us servís a vosaltres, queridos lectores, o que com a mínim us fes pensar. La conclusió que en trec és aquesta ( la frase és tota meva, eh?!):

No s'ha de veure el canvi com una amenaça
sinó com una oportunitat per millorar.

Així que m'ho estic prenent com una oportunitat per obrir nous horitzons. He utilitzat un DAFO, que vaig aprendre en el postgrau de màrqueting que vaig fer. I d'ell, en trec que:

Debilitats:

por als canvis
poca autoestima
altra gent pot/sap fer el meu treball

Amenaces:

quedarme sense feina ...
no poder fer un estalvi raonable

Fortaleses:

ja tinc feina (el canvi seria "per millorar")
sóc enginyer
tinc experiència
tinc idiomes

Oportunitats:

fer el curs

ofertes de feina

Les cartes a jugar seran doncs dues: per una part, seguir amb la selecció de pesonal, a veure què passa i què em proposen, mentrestant em quedo amb la feina on sóc ara; i començar a moure'm en el mercat laboral ja que, si la casa gran m'ha enganyat una vegada, quina raó hi hà per no ho torni a fer?

Vacances a Andalusia (2- Sevilla)

2008-06-07T17:47:00.006+02:00

Després d'un parell de dies, vam anar a Sevilla. Què voleu que us digi d'aquesta ciutat...? Ah, que vam passar per Carmona, vé de pas si fem la ruta Còrdova-Sevilla, i val la pena parar-se i dinar en algun bar de turistes que us faci gracia, on demanareu més cua de brau i truita/bunyol de camarons (i us quedareu a dormir al parador).

La porta de Sevilla, de Carmona. La foto no fa justícia, de debò.

Una vegada dins, és un altre poble típic, cases enblanquinades, moltes esglesies, terra empedrat i tot maco i polit (tot subvencionao, clar!).

El parador és l'imponent edifici que es veu si veniu del nord. Les vistes són espectaculars, ja que el castell està construït sobre una muntanya i es veuen tota la planicie amb camps de... (de què eren els camps?).

Sevilla no té res especialment especial (algú em matarà per això que he dit). És una gran ciutat, i ha perdut part de l'encant que hi havia a Còrdova. Té monuments singulars (la Torre del Oro), i barris xulos (Santa Cruz, Triana), però se'n troben de similars a BCN i Madrit.

La catedral és mooolt maca, observeu-la per fora, és impresisonant i es veu impressionant. I visiteu-la per dins, pugeu a la Giralda (la torre que hi ha al nord), d'on gaudireu de vistes magnífiques de tota la ciutat (s'hi puja a peu, per una rampa que suposo que permetria pujar amb ases, o potser pujar les campanes)

No us poso fotos de la Torre del Oro, que m'han quedat apagade,s per la boirina que hi havia. :-(

Vacances a Andalusia (1- Còrdova)

2008-06-04T21:44:00.011+02:00

Ei, que hem estat a Andalusia i no us hem dit res! Resulta que ens vam agafar un parell de setmanes de vacances (no merescudes), i hem fet un viatget fins allà baix. La ruta ha estat: Còrdova - Carmona - Sevilla - Jerez - Cadis - Ronda - Granada. Només un comentari fora de lloc: 40€ d'autopista que hem pagat, d'aquí fins a València... com és que allà baix tot és gratis o està subencionao? Us deixo unes fotos de la primera part...

Mesquita-Catedral: im-pres-cin-di-ble. Realment val la pena fer el viatge per aquesta meravella, i per l'ambient que s'hi respira.

Alcàsser de los reyes cristianos. Aquí és on naven els reixos quan baixaven de visita, ara fa 6 o 700 anys.

Vista de la Catedral i de l'episcopat (em sembla) des de l'Alcàsser.

Cristo de los Faroles: a la ministra li feia molta ilu anar-hi, així que, durant el tom que vam fer per l'extrarradi, ens hi vam apropar.

Plaça de la corredera: si no haguéssim fet la volta a la ciutat, no hauriem trobat aquesta plaça. Era xula, semblant a la Plaça Reial de Barcelona, o a aquella que tenen a Madrit, o la de Valladolit (Places Majors les dues).

Si podeu anar-hi al maig, us trobareu amb el concurs de patis i finestrals. Tots xulíssims (i subvencionats, que això ho paguem tots!)

Escapeu-vos a la Casa El Pisto a l'hora de sopar, on demanareu tapes, i algun finito "el de la casa". Recordeu de demanar mitjes racions!

El Rabo de toro, especialitat de Còrdova. Melós i una mica oliós, ben fet, amb les seves patatones. Si podeu evitar que la parella s'ho foti tot, millor. ;-)

...

Espai fotogràfic

2008-05-10T10:56:00.006+02:00

Als que us agradi la fotografia, us passo el link d'aquesta pàgina que m'han fet descobrir els de Microsiervos. La pàgina es diu Espai Fotogràfic, i és un recopilatori de noticies, informacions, tècnica, trobades, i tot escrit en català (això si, a vegades fa referència a pàgines estrangeres). Un afegit que té són les vinyetes "What the duck", on se'n riu de les misèries que tenim els fotògrafs que creiem que a millor càmera, millors fotos (les fotos les fa el fotògraf, no les càmeres!)

Plane spotting

2008-05-03T10:03:00.005+02:00

Un dia ho hem de fer, això. Anem a un aeroport (posem que és el de Reus), i ens passem el matí o la tarda fent plane spotting, és a dir mirar els avions, fent fotos o mirant amb els binoculars. La gracia està en saber reconeixer els avions al primer cop d'ull, o veure avions raros. No sé si mai serà un hobby més per a mi, però hi ha gent que s'hi passa hores i hores (aquí, un Antonov AN-124 en fase de proves).

PD: Gracies a un plane spotter mallorquí és com es va poder demostrar l'existència dels avions de la CIA, durant la guerra d'Iraq.

PPD: La pel·lícula Trainspotting, peli de culte d'ara farà uns 10-15 anys té el títol que es basa en un hobbie similar, que és anar a veure trens. En aquest cas però, es tracta d'agafar les matrícules dels trens i tindràs un lucky day si tornes a veure un tren que ja tenies clitxat, és com si t'hagués tocat la loteria (però no et toca res).

MacBook Air

2008-05-01T16:29:00.001+02:00

Que xulos que són els Mac's. Però és cert que en aquest últim s'han passat una mica...

Pont de l'u de maig

2008-05-01T09:04:00.001+02:00

Un dilluns que és dimecres,
un dimecres que és divendres,
i un divendres que és pont...
Quina setmana! :-)

ERC i el transvasament

2008-04-29T22:18:00.004+02:00

No solc parlar de política, ja que estic bastant decebut de la classe política (ja sabeu, república independent de casa meva)... però avui no ha deixat de fer-me gracia la postura d'ERC en respecte al tema del transvasament de l'Ebre (perdó, vull dir del moviment d'aigües d'un lloc a l'altre que no és definitiu per ara però demà us la fotré doblada). Si la classe política ja viu en un altre món, aquest acte és la gota que que fa que el got ja no tingui lloc per a ella i pertant surti i llisquii per les parets del recipient (puc dir "colmar"?)

Bé doncs aquesta és la positura d'ERC pel que fa al transvasament:
- anem a la mani a Amposta per sortir a la foto del "NO al transvasament";
- diem que SI oficialment;
- i votem ABSTENCIÓ a la Generalitat.

En el fons tenim els polítics que ens mereixem (devem ser més tontos del que semblem), però em fan (faig) llàstima...

Scan - Tarragona

2008-04-20T13:00:00.005+02:00

Ahir se'm va emportar la dona a visitar una exposició de fotografia a Tarragona, del fotògraf Henri Cartier Bresson, al Centre Cultural de La Caixa. Evidentment vaig treure a passejar la meva càmera (encara que no en va sortir res de bo).

Vam acabar als tinglados, veient una segona exposició d'en Chema Madoz, un malabarista de la llum, una barreja de Joan Brossa i René Magritte (el de Ceci n'est pas une pipe), i una tercera, Melting Point (menys interessant, però també curiosos fotomuntatges).

A veure si ens animem i fem més sortides com aquesta, dona! :-P

Motos a Mora 08

2008-04-19T20:17:00.004+02:00

Diumenge vaig anar per primera vegada a un circuit de motos, el de Mora d'Ebre. Mai he tingut passió per la velocitat, però va sorgir la ocasió, ja que Yamaha feia un open day o com es digui en aquest circuit i et deixen provar els seus models. A mi em va tocar la MT03, un monocilíndric de 650cc amb un disseny molt xulo, però que al final va resultar ser això: un disseny molt xulo i poca cosa més. O potser jo que no estic acostumat a anar amb un motor com aquest, em donava la sensació d'anar amb un dièsel, i que la moto no donava més de si. Apart, vaig trobar la moto petita en dimensions, i amb un quadre difícil de veure. Això si, i ho torno a dir: el dissney xulíssim!

Alguns es van quedar fins tard i van tenir temps d'anarles provant totes: des d'un maxiscooter fins a una custom 1200, passant per la XT, Fazer, etc.

Per si no us ho havia dit: comprar-me la moto (i conduïr-la) ha estat de les millors coses que he fet en aquests darrers temps... V's!

..."fill de bons pares"

2008-04-14T17:06:00.007+02:00

Pues que ja sóc tiet! Ja en fa de temps que la "gorda" de ma cunyada anava ensenyant la panxa, i ahir, mentre dinavem (arròs amb llomàntol) a casa dels sogres, la Tata i el Patxi van acabar de fer la feina. Que hi han contraccions? No, no, que jo no puc sortir con ese pelo! Dutxa't, arregla't, i cap a l'hospi! Arribar i moldre... ni epidural, ni tonteries, i en 25min ja ja teniem entre noslatres a un element més a la familia (3.300kg, 48cm). Així que a partir d'ara, a malcriar-lo! FELICITATS PARES!

Aitor: nom èuscar, que pot venir de aita (pare) o aitor (confessar), o de l'expressió aitonen semeak, fill de bons pares (hidalgo). Segons la mitologia vasca (mite creat per Augustin Chaho, un max-mix de Joan Amades - Pompeu Fabra - Lluís Companys - Josep Pla euskaldun), Aitor és el nom del patriarca i Déu del poble vasc, i va tenir set fills, que van crear les set provincies de l'actual Euskal Herria.

El Putxiputxi

2008-04-11T17:21:00.000+02:00

Ho haveu vist!?

2008-03-24T19:31:00.016+01:00

Segon any de concurs de paelles (per mi), 4rt, 5è o 6è o ves a saber per als demés (aprofito per fer publicitat del restaurant Bresca de Cambrils). M'ha tornat a tocar la paella de verdures, com l'any passat. Aquest any tenim com a technical staff a en JoanJo, de Vinaròs, que d'arròs en sabia un munt i és qui ha portat la batuta, qui ha tallat el bacallà (les verdures). Mal està dir-ho però si, tots som bons i tots col·laborem, però ha estat ell qui ha fet que la nostra paella hagi estat exitosa. Els demés hem tallat les pastanagues com cal, despuntem els tirabecs, fem una bona picada, o un bon sofregit... Així com l'any passat, que hi van haver guanyadors (i per tant no-guanyadors), aquest any totes les paelles han estat fantàstiques. De fet, he repetit i no he mirat de quina paella triava, m'era igual. Que totes eren boníssimes (i la més millor, la de verures)! No hi ha hagut concurs de sumo, però hem acabat conduïnt el tractor, portant la carretilla, i menjant-nos les mones que anaven rodant per allà (nens, perdoneu als vostres pares que us roben les mones per donar-les als seus amics borratxos!)

Us en deixo unes fotos pq us moriu d'enveja...

Taula muntada per als paelleros de verdura

Equip guanyador (he-he-he)

La paella de peix, nacarant l'arròs

El xef de les verdures, guaitant com passa el temps...

Paella de conill

Paella de conill, després del flambejat

Socarrant l'arròs (paella de verdures)

Paella d'arros negre (buenu, "arròs gris")

Al final vam poder comprar coses típiques de la terra: arracades, penjolls, pulseres (cortesia de na Sofia i d'en Max)... els catalans, de sota les pedres en treuen pans!

(si algú té algun problema en sortir fotografiat al meu blog, que m'ho digui, que borro la foto!)

Airejador d'aigua

2008-03-22T16:00:00.009+01:00

Si teniu una casa moderna, de ben segur que tindreu aigua corrent que us arriba directament per les aixetes. Voleu estalviar aigua, sentir-vos més ecològics, pagar menys en el rebut de l'aigua? INSTALEU AIREJADORS D'AIGUA JA!

Què és un airejador? És un filtre com el que teniu actualment, que té la particularitat que "injecta" aire, de manera que l'aigua surt barrejada amb l'aire, i així estalvieu aigua.

On l'he de posar? N'heu de posar un a cada aixeta. En particular, a la cuina i a les dutxes.

Es molt gran? No. De fet, un cop instal·lat, no el veureu, ja que reemplaça el que teniu instalat actualment (i no té funció airejador).

Quant val? Suposo que "depèn". Però a mi em costen uns 3€ a la ferreteria del poble. En alguna revista els regalaven.

Hi veuré diferències? Si, les veureu. Amb aquest filtre l'aigua surt amb la meitat de cabal. Això no és important si us esteu dutxant, no notareu la diferència (de debò!). On si que la veureu és a l'hora d'omplir una cassola o una galleda. Per això us recomano no posar-ne a l'aixeta de la banyera (també us recomano no banyar-vos, ja que gasteu molta més aigua que en una dutxa).

Estalviaré? És clar que si! Fent proves (les he fet jo, que ara sóc un incrèdul i no em crec res del que em diuen), abans trigava 6s en omplir 1 litre d'aigua. Ara trigo 12s. A partir d'aquestes dades:
- estalviareu 25l d'aigua en cada dutxa (9 000l l'any);
- estalviareu 5l per cada minut en que tingueu qualsevol aixeta oberta (10min. al dia 18 000l l'any);
- estalviareu a final de més. Actualment la nostra factura d'aigua és de 28€ (cada 2 mesos). No arribarem a reduïr la despesa a la meitat, però potser si que arribem a 20-22€. Això no és molt, però per una banda paga el filtre; i per altra són 60€ l'any, que sempre són benvinguts!

Què més puc fer per estalvuar aigua?
- Utilitzeu monomandos. Tenen sistemes antifugues, i permeten arribar més ràpidament a la temperatura d'aigua desitjada;
- No us banyeu, dutxeu-vos;
- Quan us ensaboneu, tanqueu l'aigua. El monomando us tornarà a posar l'aigua a la bona temperatura;
- regueu les plantes amb aigua ja utilitzada (per exemple al bullir verdures);
- podeu instal·lar un sistema de recollida d'aigues grises (les de les piques) i reutilitzar-la. Però això no és barat;
- els WCs, millor si tenen un sistema de descàrrega parcial. O bé poseu-hi una ampolla d'aigua o dos, perquè ocupin volum i s'ompli menys la cisterna després de cada descàrrega;
- un rentavaixelles ple és més eficient que rentar a mà (el nostre rentavaixelles gasta menys de 50l);
- feu anar les rentadores quan estiguin plenes;
- regueu la gespa als vespres, o molt d'hora. És quan hi ha menys evaporació i quan les plantes ho aprofitaran més;
- No tingueu gespa, que consumeix molta aigua, tingueu plantes autòctones adaptades al nostre clima;
- manifesteu-vos, perquè és una vergonya i una gran hipocresia per part dels polítics que se'ns demani d'estalviar aigua, mentre que les grans empreses (Agbar?) tenen fuites del 25% de tota l'aigua potable i no mouen un dit per arreglar-ho.

Recordeu: aquest món no és vostre. Vostre és el deure de cuidar-lo per transmètre'l a les generacions futures.

Amsterdam

2008-03-17T19:39:00.006+01:00

Aquest cap de setmana hem visitat Amsterdam: 750 000 habitants, 750 000 bicis, i capital d'Holanda. En hem allotjat a l'hotel NH City Centre, un hotel ***, bé de preu, i sobretot amb tot a menys de 30min a peu. Si teniu previst anar-hi, us en faig cinc cèntims.

La ciutat està formada per una plaça, la plaça del Dam, una espècie de plaça de Catalunya amb el De Bijenkorf com a Corte Inglés seu i el Palau Reial. D'allà surten quatre carrers principals, algo així com La Rambla, Portal de l'àngel, etc. La ciutat s'extén cap al sud, amb canals radials i semiesfèrics. Sapigueu que tota la ciutat està per sota del nivell del mar, pero lo que fer forats significa trobar aigua (de fet Nederland vol dir "sota terra"). Encara que sigui turístic, agafeu una barca per posar-vos per dins dels canals i fer una visita d'una hora.

Si aneu cap a l'est, us trobareu amb les botigues de maria i bolets al·lucinogens, coneguts com a coffee shop, i més enllà unes cabines amb senyores de la vida que et prometen estimar-te per 30€. És el barri roig. Val la pena visitar-lo i perdre-s'hi una tarda, ja que és típic de la ciutat.

El Museu Van Gogh "a l'altra punta de la ciutat", i el Rijksmuseum, a costat. A diferència dels nostres museus, inacabables, aquests són de mida més humana, i es poden fer en un parell d'hores.

La casa d'Ana Frank, una familia jueva que s'hi va amagar durant dos anys de la Segona Guerra Mundial. Un petit homenatge a l'Holocaust, i possiblement la única casa que podreu veure des de dins.

També hi han unes quantes esglesies protestants, un museu Tussaud (de cera), varis museus més, com el de fotografia, arxius, de cases típiques.

Aneu en compte amb les bicis, són a tot arreu i sembla que tinguin prioritat sobre totes les coses. Tenen un carril seu, i se'l respecta bastant. No us hi quedeu plantats com estaquirots, o acabareu atropellats per un(a) ciclista! Eviteu anar en cotxe, els carrers estan bastant tallats, costa aparcar, i les zones blaves són caríssimes.

El menjar no és molt bò. Busqueu algun asiàtic (tenen aquest menjar bastant arrelat a la seva tradició, ja que van tenir-hi colonies allà), o pareu-vos en un lloc on facin bagels, i entrepans. Solen ser bastant sans. O mengeu pasta i pizza, o en un Mc Donalds, o en un restaurant francès. Jo només us puc recomanar el restaurant November, on vam trobar un ambient agradable, preus correctes, i menjar holandès de debò, amb xarrup de ginebra holandesa de postres. Lo que si que és fantàstic són els pastissos, de xocolata o poma, i els muffins (madalenes)... de-li-cio-ses! Apart, proveu les cerveses en qualsevol lloc, siguin normals (a mi em va agradar la Bavaria, suau i afruitada), blanques (weissenbier) o torrades. Evidentment, Heineken és la lider...

Els regnes

2008-03-10T21:21:00.002+01:00

M'he afeccionat a "Els regnes", un joc de rol per internet. Us en deixo un banner per si voleu inscriure-us-hi.

Es tracta del desenvolupament del nostre personatge l'any 1454, en el meu cas a Vic (al joc Vic té 500 habitants). Podem ser pagesos, pastors, llenyataires (és el que sóc ara), carnissers, etc. Apart, hi ha un fòrum on la gent parla de polìtica (sisi, de política, però de l'època), gent que vol ser alcalde, jutge, etc. i tot via internet, fórum i correus. Per ara la cosa promet!

En el seu dia (parlo de fa 15 anys), vaig intentar jugar a rol, però sense gaire èxit -poc interès per part meva. Ara, amb aquesta nova oportunitat, ja veurem què passa...

Ah, si cliqueu a la imatge i us inscriviu al joc, em donen noséquè però és bò. Així que ja sabeu...

Proves de fotos

2008-03-09T20:12:00.007+01:00

Fent proves de fotos en format RAW, ara que acaba de ploure, es fa fosc, el terra està mullat... realment si que acaba de ploure, però no es fa tan fosc, el terra no està tan mullat, i el format RAW és tot un món nou per a mi. El que si que he aprofitat és per prioritzar en les llums i passar més de les ombres, obtenint si menys no una fotografia amb prou detall com per poder ensenyar. Encara falten moltes hores de photoshop per anar-les retocant i trobar els colors adients. I encara més hores per trobar fotos prou maques per ser dignes d'elogi. Estamos en ello!

(agrandiu-les per veure-les amb més detall)

Rest. Chez Xepe

2008-03-08T15:39:00.005+01:00

Lo que us perdeu per no anar al restaurant Chez Xepe:

Pizza desestructurada del rebost amb calçot, és a dir, de lo que trobo a la nevera: pebrot escalivat, blat, ceba, calçot, anxoves, tàperes, tomàquet i mozzarela fresca. La massa és feta a casa - però d'un preparat del Mercadona. Lo que més costa: que lo que hi poso a sobre tingui prou gust; i que la massa es faci prou. Per això hi poso anxova i pebrot escalivat; i poso la pizza a 170ºC al nivell més baix del forn.

I aquí: patates al caliu (al forn, perquè de caliu no n'hi ha a casa), calçots i carxofes arrebossats (farina i aigua), i pebrot escalivat (apart, un romesco fet per la dona per llepar-s'hi els dits!).

Quin dia més maco...

2008-03-02T19:53:00.004+01:00

Març marçot,
mata a la vella
a la vora del foc,
i a la jove si pot.

Març és d'aquells mesos en que encara t'esperes que el fred i el mestral t'agafin mig desprevingut, i agraeixes els diumenges en que surt un sol radiant, i una lleugera brisa d'aquelles que et fan dir que la primavera ja és aquí.

Així que després de fer el ronso al llit i complir amb el ritual de l'esmorzar a Can Vicenç (un cafè amb llet, un tallat, un croissant de xocolata i una ensaimada si us plau), hem anat a passejar per Salou amb els suplements de La Vanguardia i El País. Hem estat una horeta al malecón de Salou veient-les passar, i llegint algun article més o menys interessant. Gent de costa: aprofiteu ara que fa bon temps i encara no hi han turistes per gaudir del vostre entorn!

Fem bunyols?

2008-02-26T18:36:00.007+01:00

Necessitarem:
- 125ml llet
- 75g farina
- 60g mantega
- 3 ous
- sal (un polsím)
- sucre
- anís (del sec)

Aquesta és la recepta típica dels bunyols de vent (bunyols de quaresma). La recepta és ben fàcil i quedareu d'allò més bé.

Posem la llet amb la mantega i la sal a bullir. Hi tirem la farina tamisada de cop, i donem voltes amb una cullera de fusta fins que s'espesseixi i quedi un puré que es desenganxa de la cassola. Ho retirem del foc, i esperem 5min a que es refredi. Barregem els ous, un a un fins que la pasta quedi homogènia. D'això se'n diu una pâte à choux, i és la pasta que es fa servir per fer lioneses i els éclairs (10-15min al forn a 180º et ça y est!).

Fregim la pasta en boletes més o menys rodones, d'uns 2.5cm de costat/diàmetre, en oli calent però no massa (si ens passem amb el calor, es faran de fora, però no de dins). Si està massa fred, llavors us quedaran uns bunyols massa greixosos. Es diu que els bunyols bons floten i es donen la volta sols, a veure si us surten així!

Una vegada torradets, els treieu amb l'escumadora i els poseu un moment en paper de cuina. Hi tireu un rajolí d'anís i ho arrebosseu de sucre. Ja estan llestos!

Algunes variacions: podeu posar anís al principi, quan poseu la llet a bullir. També podeu posar-hi canyella, que en els dos casos treureu abans de posar la farina. O ho podeu farcir de crema o Nocilla. O podeu fer un forat a la pasta abans de fregir-la, i ja teniu els brunyols de l'Empordà.

Cuidado amb les Webcams

2008-02-23T09:43:00.000+01:00

Festa de la galera

2008-02-20T20:42:00.004+01:00

Ma mare, gelosa de mi, perquè he publicat una foto al Diari de Tarragona, apareix avui en un article de Slow Food on l'entrevisten, pel tema de la festa de la galera que s'organitza a Cambrils.

A mi m'és igual, perquè la foto també és meva! (2-1)

Preus de l'AVE

2008-02-20T19:28:00.005+01:00

Des de que em van enviar aquell mail de l'onze de setembre, on tot sumava onze i eren moltes casualitats, em vaig decidir a comprovar dades, cosa que no havia fet mai - resulta que sóc força crèdul, jo. Al final, quasi tot va resultar ser mentida. I per part meva, ja no em crec tot el que em diuen...

En aquest cas li toca rebre a l'AVE. No pas per les noticies de que ha arribat a BCN (que suposo que SI que hi ha arribat), sinó per les divergències de preus que hi han si circules per Catalunya o si ho fas per la resta d'Espanya. He agafat un tren (AVE) de Barcelona a Madrit, els preus són sense cap descompte, només anada, trets de la pàgina oficial de Renfe, i els km recorreguts provenen de Via Michelin. Resultats:

Un viatge BCN-MAD costa 101.30€ (fent totes les parades). Són 623km, és a dir, cada km val 0,16€.

Anar a Sevilla, val 71,70€, per fer 536km. Es a dir 0,13€/km, o bé 83,3€ si hauéssim aplicar la mateixa tarifa que BCN-MAD. Per km, són 20€ menys (18% més barat).

L'amiga Maleni, quan vol anar a Màlaga, paga 75.50€, per fer 535km. El km li surt a 0,14€. Aplicant aquesta tarifa, hauriem de pagar 87.85€ (13% més barat).

Si volem fer un BCN-TGN, la broma ens surt a 30,3€, per fer 77km, a 0,39€/km! Comparat amb un Madrid-Guadalajara (13.40€, 57km), 0.24€/km, és un 67% més car.

En general, el km recorregut a Catalunya ens surt a 0.19€, mentre que circular per la resta d'Espanya ens surt a 0,14€/km. Un 36% més car.

En resum, les nostres linies ferroviaries, un altre cop, són les més cares de l'estat (oh, quina sorpresa!)

Per cert, si aneu a Madrit, demaneu dos bitllets: BCN-Guadalajara i Guadalajara-MAD, us estalviareu 8€... ;-)

Teulada

2008-02-16T15:28:00.004+01:00

Doncs avui m'he passat mig matí al Leroy Merlin, i l'altre mig a les golfes de casa, posant conducte (PVC de 1/2 polzada per si en voleu detalls). No sé si us n'havia parlat, però feia temps que teniem problemes de goteres. I aquest estiu (la santa de) ma mare s'ha ocupat de fer-la canviar. Tota! Uns 300m^2 de teulada de canya amb difícil accés per a elements pesants, com ara bigues de fusta, bigues mestres metàl·liques, sacs de ciment, etc. A mi m'agrada com queda, però sempre em quedarà el dubte de si la nova teulada aguantarà o no, esperem que sí!

Apart de posar electricitat (de posar la llum com diem naltros), li vaig prometre a ma mare que pintaria les bigues - i per això el regal de nadal ha estat el compressor, per intar de manera més còmode. I clar, per passar el dia a les golfes m'he regalat uns altaveus Logitech MM50, que peten d'allò més bé.

I també ha caigut un pruner, varietat reina clàudia, per a l'hort, cosa que ma mare sempre m'havia exigit des de que vaig començar a cultivar-lo - ja sabeu com deixen anar les coses les dones!

Un matí molt profitós, si senyor.

Amsterdam

2008-02-11T23:02:00.000+01:00

Del 14 al 16 de març no cal que ens truqueu, que no hi serem, eh?! Ens n'anem a Amsterdam a passar el finde i visitar la ciutat (complint un dels objectius que teniem per l'any - oh si, Xepe, quins objectius més difícils que et poses per fer durant l'any!).

Nota als lladregots dolents: nosaltres no hi serem, però deixem a casa un gos sense menjar, roba per rentar, i dues lletres de la hipoteca per pagar. Així que si ens voleu "visitar", ja sabeu amb què us trobareu!

És magic!

2008-02-09T15:28:00.000+01:00

Pues ahir vam anar a Vila-seca amb l'Eva i l'Enrique, a veure un espectacle del segon festival de màgia de Vila-seca. Magia de prop, d'aquella de les cartes que desapareixen, i de les monedes que et surten de darrere les orelles. Ens va en-cantar (en dues paraules).

A vegades penses "com coi s'ho deuen fer per treure la carta que busquen?" "realment hi tinc monedes darrera l'orella?". No, no, no és pas així. El concepte és força senzill: per una banda tens professionals que s'estan 8 hores al dia tocant i remenant cartes, i vulguis o no això es nota; un 80% de l'èxit està en haver estudiat la psicologia de l'espectador, saber que mentre et mira la carta que tens a la mà esquerra o el diàleg que manté amb el públic, pot fer (quasi) qualsevol cosa amb l'altra mà ; i sobretot, no oblideu que tot l'espectacle és màgic, que la gracia de l'artista és fer-te creure que el que passa és de debò, i que no es tracta de trobar el truc. I és que passa de debò!

Així que, si teniu l'ocasió d'anar-hi (em sembla que dura fins demà), no us la perdeu!

PS: La foto és meva, i la veureu demà publicada al Diari de Tarragona... ha estat la manera de que les entrades em surtin de franc! :-)