Calçotada (a casa)

Encara que les bones calçotades es facin als masos (i si és al dels demés, millor), avui he fet una calçotada a casa, i no m'ha sortit tan malament. Així que us descric l'experiència i us en dono les (lleugeres) modificacions, amb respecte a una calçotada real.

Necessitarem calçots... el càlcul és difícil, ja que n'hi han que si no en mengen 50 no han dinat. D'altres que amb 10 ja van sobrats. I d'altres (com jo) que no els importa la cantitat de calçots, però si la calitat de la salsa romesco.

Jo he comptat uns 10 calçots per persona (en una calçotada se'n solen comptar uns 20). Això si, de bon diàmetre, uns dos dits d'ample, casi com un puerro, ja que perdran molt de suc en la cocció.

Posem el forn a tope, 250ºC en el meu cas, part de dalt si només voleu fer calçots. Agafeu la safata i els poseu després d'haver tallat les barbes i una mica de calçot d'un costat, i lo que sobresurti de la safata de l'altre. Poden anar ben junts, però no un sobre l'altre. En una babdeja hi caben uns 15 calçots, i per això suggereixo no fer-ne massa per persona, ja que no acabaríem mai.

Es posa la safata al punt més alt del forn, i es deixa que es coguin. No han de quedar negres, però si torrats, i això triga uns 3min.

Se'ls dóna la volta, sense treure'ls del forn, amb unes pinces, i s'espera uns 3min més. En tot aquest temps veureu que del forn en surt vapor, fins i tot potser esquitxa el vidre i això és bo.

Un cop fets, agafem paper de diari, i els emboliquem tots els d'una bandeja en dos o tres fulls de diari, que tancarem i en farem un paquet. És important, ja que aquí és on amb la seva temperatura es coven, i on quedaran re-bons!

Per a la salsa romesco, hi han moltes receptes. La de la meva dona té ( per a dues persones):

- 14 ametlles torrades (no fregides)

- 1 dent d'all fregit

- 1 dent d'all cru

- 2 nyores escaldades (posades en aigua i a bullir 2-3min) i sense llavors (es treuen desp´res d'escaldarles)

- tres-quatre llesques de pa fregit (per exemple, pa de baguette)

- 3 tomàquets mitjans i ben madurs "escalivats" (en una paella, es fa que es calentin i es cremin per fora)

- 1/2 got d'oli suau

- 2 culleradetes de cafè de vinagre

- sal

Es posa tot junt en un pot de túrmix, i es monta com si fos una maionesa. Es corretgeix al gust i textura del consumidor, afegint qualsevol d'aquests ingredients. Hi ha gent que hi posa galeta maria.

Confitura de tomàquet

Aquesta recepta és la base del plat (montadito) que us explicaré després. Les quantitats les he trobat per internet, i les he modificades lleugerament, per adaptar-se una mica al meu gust. En faig poca, ja que no en faré conserva, sinó que ho consumiré immediatament.

Ingredients
- 1/2kg de tomàquets
- 180gr de sucre
- 2 fulles de llorer
- pebre

La varietat de tomàquets deu importar, els que tenia jo no eren massa madurs, però segur que amb uns tomàquets madurs i gustosos us surt (encara) millor. Es treu la pell del tomàquet, fent una creu amb el ganivet al cul dels omàquets, i posant-los en aigua bullint durant un minut. La pell surt casi sola.
Tallar els tomàquets a daus. La recepta original diu de treure les llavors, però jo les he deixat. Posar-ho en una cassola ample, amb el sucre, el llorer i un pessic de pebre. A foc fort, deixar-ho fins que es torni espès, i la pasta es despegui de la cassola. Això passa aproximadament en uns 20min (oficialment, la pasta ha d'arribar a 106ºC, temperatura en que es fan les confitures). Si us passeu, es caramelitzarà i serà massa dur un cop sigui fred, si us quedeu curt, no tindrà la textura de la confitura, sinó d'un puré ensucrat. Però no és massa difícil encertar el punt.
D'això en surten uns 150cl de confitura. Com que la confitura va agradar, vam servir el dia de reis lo que sobrava com a part d el'acompanyament del confit d'ànec amb pomes a lo pobre.

En quant al montadito, necessitareu:
- una poma
- formatge de rulo petit
- confitura

Peleu la poma, talleu-la en llesques de menys d'un cm de gruix (d'una poma normal en poden sortir unes 6 llesques).
Poseu-hi per sobre un tall de formatge de rulo, i per sobre una cullerada de la confitura que eu preparat.
Poseu el forn ben fort per la part de dalt, i poseu els montaditos en un plat que es pugui enfornar. Deixeu que es dori el formatge, i servir. Es menja tebi-calent.

Tenim geladera!

Ha caigut (perquè m'ho mereixo), una geladera, una sorbetera o màquina de fer gelats. N'hi han de varis tipus, però els econòmics com el meu es componen per un bol amb doble paret amb líquid enmig, una tapa i un motor que fa girar unes pales. Poses el bol al congelador, fas el gelat (sucre, llet, nata... lo que toqui) poses en marxa la geladera i en 20-30min ja ho tens llest. El meu és com aquest (si si, rosa, que l'amor s'hi posa) però tens models més evolucionats que fan el seu propi fred (no cal que vagin al congelador), o que poden fer-ne més quantitat. Si m'engresco ja us donaré una master class de geladeres i gelats.



Possiblement mai recuperi la inversió (si de peles es tracta), però si que passaré bones estones fent gelats de tot tipus. Avui he començat amb un gelat de plàtan (no us penseu que pots fer tonelades de gelat, que amb sort en podras fer un litre cada 24h), i voldria arribar a fer gelat de donuts (no, la idea no és meva) i sorbet de pona amb poma deshidratada com el que vaig provar al Terrat.

Si mai sortís bé, ja us en posaria la recepta i alguna foto, ok? Per ara, considereu-ho com un trasto més a la cuina...

A règim!

... una fantàstica excusa per comprar-me una BTT. El següent pas és fer quilòmetres, que això ja costarà més. Avui, al tornar del Decathlon, he passat per un cache que tenia pendent, entre Vilaseca de Solsina i la petroquímica, i he volgut estrenar-la. Hauré fet uns ¿4km? i, apart d'ahver trencat uns texans, estic mort! Però m'ha fet ilusió anar en bici, així que demà farem un tomet per darrera de casa...

Migues de pastor

Aquest cap de setmana l'hem passat a Horta de Sant Joan, fent turisme rural. El plat estrella, al disposar d ellar de foc, ha estat (apart de grellades de carn) unes migas de pastor andaluzas, que hem près aquest matí per esmorzar. Us en passo la recepta oficial comentada:

1/2 kg de pa (millor rodó), de fa 3 dies
150gr de cansalada
100gr de xoriço
2 pebrots verds
8 dents d'all
250ml d'aigua amb sal
50-75ml oli
fruita (raïm, taronja...)

El plat és un menjar de pobre, ja que hi va més o menys lo que sobrava de pa de dies anteriors. Deu ser calòric, però no tant, ja que hem empapat el pa d'aigua, i d'oli no en cal tant... El solien menjar els pastors i agricultors, en aquest cas del sur de les Espanyes. Dic això perquè també hi han migues castellanes i mallorquines (i potser catalanes), que varien en la composició.



24 hores abans de fer el plat, es talla el pa a rodanxes, se'n treu la crosta, i s'aprofita la molla tallant-la a daus petitets. Es posa en un bol, i s'hi afegeix l'aigua (un got). Es remena bé amb una espàtula, intentant desfer el pa. acaba fent una pasta, similar a un purè espès. Es guarda amb un tovalló, que mantindrà la humitat, durant les 24h.

Es torna a remenar el pa, que podrem esmicolar encara més. Es fregeixen els alls sencers, sense pell, pebrot verd (que jo he tallat més aviat fi, però n'hi han que el deixen a tires), la cansalada i el xoriço també tallat a daus. Es fregeix tot per separat. Un cop fet això, es posa en una paella fonda oli i lo que queda del fregit, i s'hi afegeix la massa de pa. A foc lent (millor si ho feu sobre la lumbre), aneu donant voltes amb l'espàtula, perquè l'aigua s'evapori i es vagi deixant anar i enrossint el pa. El plat està llest quan no queda pasta, i es feu força solt, trigareu uns 45min en fer-ho - si, una mica llarg, però per aconseguir la fama s'ha de patir!). Al final, hi afegiu els condiments, i ho remeneu bé altre cop.

Se serveix amb un ou ferrat per persona, i alguna fruita líquida com a acompanyament (raïm, taronja...) que dóna molt bon contrast i ajuda a païr (i això que ami no m'agrada massa barrejar dolç i salat).

Dit això, també us voia recomanar d'anar a passar uns dies a Horta. El turisme verd és lo seu, però els pobles de la zona són molt macos, us en sorprendríeu. Vistes molt maques, excursions fàcils i difícils, en particular la via verda (a fer amb la menudesa), l'ermita de Sant Salvador, o els ports de Besseit...



Us suggereixo donar un cop d'ull al Racó de les Grases, una casa rural on hem estat naltros (fantàstica), la fonda Miralles (lo típic és el crestó, però jo us suggereixo demanar timbal de cabra, i el restaurant Can Barrina a Arnes, el poble veí, on hi tenen un peix molt bò (si, si, peix). Cap dels llocs és de luju, eh?, però són llocs on hi ha una bona calitat-preu i un tracte molt agradable.

Geocaching (part II)

Resulta que una colla de hippies pirats juguen a amagar Tresors per tot el món, en publiquen les seves coordenades i la gràcia del joc està en trobar-los.

I quina gràcia té? Doncs totes i cap. Cap perquè el tresor no és més que un tupper amb una llibreta, un boli, i algun regalet barato. I tota, perquè en si el joc és una excursió, que pot ser fàcil o difícil, però que et sol portar a algun lloc amb encant, amb vistes, o amb una ruta interessant. I perquè és un joc on pot participar tota la familia!

El joc comença tenint un GPS, i apuntant-te a alguna pàgina específica, com ara la de Geocaching o Geocaching en castellà (és gratuït). Allà indiques la zona que vols mirar i et surt un llistat de Caches, amb la seva dificultat, alguna qualitat especial necessaria (saber escalar, anar en bici, si hi poden anar nens), així com un resum de la ruta (si trobarem unes bones vistes, si hi ha pàrquing a x quilòmetres, si s'hi pot arribar en cotxe). I també es troben comentaris dels usuaris que l'han trobat.

L'objectiu és arribar al Cache, apuntar el vostre nom, marcar el cache com a trobat, i si voleu, fer un canvi de tresors (canviar alguna joguina que hi hagi per una altra que portareu vosaltres).

Bàsicament és això, però a partir d'aquí hi an moltes variants, com ara fer una ginkama que t'anirà donant pistes, o objectes trobats que tenen un objectiu (per exemple, un Tresor que tingui com a objectiu arribar a un amagatall situat a Dusseldorf, el podreu agafar, indicar a la web que el teniu, i deixar-lo en un altre Cache més a prop), o fer-te una foto amb la càmera que hi han deixat, etc.



Aquí hi teniu el meu primer geocache (nom oficial GC19QPA) que, com a bon urbanitas, he anat a buscar en cotxe. M'he donat totes les ajudes possibles, en particular l'ajut de l'amic Google Maps, per veure on era exactament, encara que després he jugat a que no sabia on era i he provat el GPS a veure si m'hi portava. Més que res, per veure com era això de trobar un Cache, però jugant sobre segur...

Ara en tinc previst un d'una mica més dificilet (és a dir, menys facilet) a les muntanyes de Tivissa, el GCXX0Q, del qual teniu més informació aquí. Aquest ja el faré més en serio, amb alguna ànima caritativa que em vulgui acompanyar. S'ha de caminar mitja hora, i el camí és una mica costarut, però diuen que des del punt on hi ha el Cache s'hi tenenunes vistes força maques del poble i de la vall. Ja us en passaré unes fotos!

Nota: actualment hi ha de l'ordre de 1 000 000 de tresors amagats, i son (som!) uns 3-4 000 000 aficionats. animeu-vos!

Geocaching (part I)

Bé, els reixos han arribat tard, però al final ja tinc un GPS portàtil, un Garmin eTrex Legend HCx. Apart de que em solen agradar tots els aparells que tenen botonets, em feia gracia aquest en particular per aquestes raons:
- per posar-lo a la moto, i poder fer algun viatget;
- per remplaçar el del cotxe, que està fent el tonto;
- per caminar, i practicar el Geocaching;
- ... i perquè m'ho mereixo, clar!

Hi han molts GPS de trekking en el mercat, però en el nostre pais sembla que la cosa comenci i s'acabi a la marca Garmin. Magellan va segon, però és lluny, molt lluny, i Tomtom no existeix en aquest mercat. Per tant, i com que no sento a parlar malament d'aquesta marca, em quedo amb Garmin.

El model bàsic és l'eTrex Legend H, amb pantalla en B/N, 24Mb de RAM i poca cosa més. Permet marcar punts, em sembla que 10000, i posar-los nom. També permet crear camins, ja que guarda dades cada interval de temps. És com si apuntéssiu en un full en blanc els punts del vostre interès, o el camí que esteu seguint. Us serà útil si voleu una unitat molt econòmica, no necessiteu gaires prestacions, ni heu d'utilitzar mapes. Des de la versió més bàsica, dóna la sensació de qualitat, per exemple és IPX7 (seguirà funcionant encara que s'estigui dins l'aigua mitja hora a menys d'un metre de profunditat). Us serà útil si voleu anar a collir bolets i no necessiteu mapes però si que voleu recordar on en vau trobar l'any passat (podreu apuntar els llocs i les dates on n'heu trobat).

Per sobre d'aquest, hi ha el que tinc jo, el eTrex Legend HCx: pantalla a color, capacitat per llegir targes de memòria, i per tant de posar mapes, crear els teus punts, els teus camins, i tot des del PC o bé des del GPS. Els comentaris són que és "el millor producte relació qualitat/preu". Personalment, em sembla molt robust, i la pantalla va bé, encara que és petita ( 2.2", comparada amb els GPS que podem tenir que tenen com a mínim 3"). I tenen sons, però no tenen veu. Els mapes que podeu posar tenen molt més detall que els de cotxe, ja que inclouen corbes de nivell, camins, rius, punts d'aigua, etc.

Per sobre, hi ha el GPSMap CSx, que diuen que és el cavall de batalla dels GPS. Les mateixes funcions, la mateixa pantalla, més botons i antena exterior (però sembla que no tingui més precisió). El preu augmenta bastant, això si.

Finalment, existeixen els GPS "paperless" (sense papers), que funcionen com una agenda electrònica, i solen tenir pantalla tàctil. És el cas dels Colorado, Oregon, i Dakota. El model més elevat permet fins i tot fer fotos... I evidentment, els preus tornen a pujar.

El més barat: a Decathlon et venen un GPS bàsic bàsic per 39€. Indica la posició on ets i té 5 memòries.

Ahir vaig rebre el GPS, que vaig comprar en una botiga d'internet la qual no vull anomenar, perquè no em paguen per fer publicitat (parlem-ne!). Per cert, a un preu molt competitiu.

En quant a la prova que li estic fent, per ara n'estic força content, per la sensació de robustesa, perquè és fàcil d'utilitzar sense haver de llegir les instruccions, per la precisió, i per les opcions, així que us recomano la meva elecció al 110%!



Després dels anuncis us explicaré de què va això del Geocaching, que és lo que més m'emociona d'aquest GPS...

Madrit 2016

(així entendran com ens sentim esperant per l'estatut)