Madrit 2016

(així entendran com ens sentim esperant per l'estatut)

La meva avia fa 100 anys!

No res, que la meva avia (la que m'enganyava amb el puré de sobre) fa 100 anys, i ho hem anat a celebrar. Ojalá que naltros hi arribéssim en les seves condicions!

Per als que volgueu arribar-hi: menjar poc, no beure alcohol, molta verdura, i sort.

Arenys de Munt

Hipertens, jo?!

Abans d'ahir vaig anar a fer-me la revisió, i apart del "estàs molt bé, Xepe" de part de la metgessa (que m'ho va dir de manera totalment professional, o això vull creure), em va dir que tinc hipertensió (13.5/9.5), i un lleuger sobrepès (IMC = 25). Així que, a partir d'ara, a fer cas!

Em sembla que el meu gran vici, i a qui culpabilitzaré de tot l'enrenou que això pugui portar, és la sal ("Els salers els omple el dimoni!"). Si, sé que quan els demés comensals paren , jo encara li foto un parell de sacsejadetes més al saler.

Però apart d'això, hi ha un munt d'altres coses que convé no prendre. Per una part hi ha tot el que vingui enllaunat, ja que la sal, al ser un potenciador de gust, hi sol ser de manera abusiva (però no m'afecta, ja que no mengem de llauna).

La salsa de soja, tan bona ella amb el sushi, o amb una bona tonyina a la planxa també té molt sodi. I els fruits secs salats. i la bolleria industrial. I el beicon, l'inseparable company de les meves quiches, o els embutits, o el perni salat (fins i tot el pernil bò del bò resulta que és dolent!). L'excès d'alcool és dolent, però ni una cerveseta ni un got de vi em faràn mal. Evitar cafè, té.

En canvi, és bò tot lo vegetal (una norma que em donen és la de ser més vegetarià, que llavors les coses aniràn millor), els fruits secs, la llet i els formatges frescos, la soja, i la llet de soja, i en general tot lo que estigui poc manipulat (a fruita, millor fresca, el tomàquet, millor cru), el pernil dolç, les patates bullides i en puré, LA XOCOLATA, l'oli d'oliva (iupi!)...

Ah, i que em vagi controlant la pressió arterial. Algú té un tensiòmetre? Me'l recomaneu?

Resumint: evitar sal, greixos animals, i potenciar fruites, verdures i hortalisses sense preparar. I fer esport, clar.

Faceboom!

Arròs amb llamàntol

Resulta que ahir al mercat vaig trobar-lo a 9€ peça, I em va semblar un bon preu. Jo sóc d'aquells que prefereixen unes bones gambes a la planxa abns que llamánotl o cigales, però bé, m'hi vaig llençar. Així que avui hem tingut un arròs ben acompanyat.

Necessitarem
un llamàntol (1/2kg)
2 calamars mitjans
200gr d'arròs bomba
1l brou de peix (del Mercadona, si no teniu una recepta secreta)
1/3 pebrot vermell
½ ceba
1 tomàquet ben madur
un rajolí de brandi
50ml oli
1 culleradeta sucre
julivert, pebrot dolç, colorant per paella

Posem l'oli a calentar en una cassola (de fang millor, si no teniu vitroceràmica). Mentres, tallem el llamántol per la cintura, i el fregim un parell de minuts, que es faci una mica. La closca ha de quedar vermella.

Quan treiem el llamàntol, hi posem la ceba i el pebrot, tallat a daus petits amb una culleradeta de sucre. Tallem el llamàntol en dos (de manera que tenim dos trossos de cua i dos de cap). Una vegada estigui dorat el sofregit, hi afegim tomàquet ratllat, pebrot dolç, julivert, ho deixem un parell de minuts i afegim els calamars tallats i nets, el brandi, deixem que es redueixi i hi afegim el llamàntol, l'arròs, el colorant i ho salpebrem (no ens passem amb la sal, eh?!). Finalment, afegim el brou de peix, que haurem deixat casi bullint en una cassola apart. Ho deixem 10min a foc fort, i després baixem el foc, uns 8min més. En surt un arròs caldós per llepar-s'hi els dits!

Jo ho he acompanyat amb un Costers del Segre, Blanc del serè (blanc, sec i jove). Pot ser un dinar complert si feu una amanida verda de segon, i algo de fruita de postres.

Chimichurri

Aquesta salsa, típica d'Argentina i Uruguai, serveix una mica per a tot: per amanir les hamburgueses, la carn, peix, ous ferrats, o fins i tot pizza. N'hi han tantes receptes com families o tradicions hi puguin haver en aquell pais, però bàsicament es tracta d'un oli especiat. Per a la meva recepta (vull dir, la recepta que jo faig servir) de chimichurri, necessitarem:
-1/4l d'aigua
-1/2l d'oli d'oliva
- 1cs de sal grossa
- 1cs d'orenga
- 1cs de farigola (tomillo)
- 1cs de pebrotera (guindilla) picada
- 2 fulles de llorer
- 1 cabeça d'all
- una mica de romaní

Posem a bullir l'aigua i parem el foc. Seguidament hi posem les espècies, herbes i l'all esmicolat al morter. Hi afegim l'oli i ho tornem a posar al foc (al mínim) perquè es calenti, fins a uns 50ºC. Hi afegim el romaní, ho deixem refredar i ho guardem en una ampolla, en un armari a les fosques. El resultat és millor al cap d'una setmana, ja que com mes el deixem reposar, més gust tindrà.

Alguns diran que s'hi ha d'afegir vinagre, o vinagre balsàmic, d'altres hi posen julivert, ceba, pebrot, etc. El fet és que a la meva recepta només utilitza ingredients secs, lo que em permet guardar la barreja durant uns mesos. Si utilitzessiu elements frescos, possiblement serà igual de bò, o fins i tot millor, però ho haureu de guardar a la nevera i consumir en 48h, sota risc que la barreja fermenti!